Carles Bassaganya i Serra

Amb el company Martí Pujol, Alcalde de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), el passat dissabte vam inaugurar l’equipament al barri de Sant Josep que funcionarà com a modest, però digne local polivalent, a la urbanització de Sant Josep. Aquest punt de trobada serà sobretot el punt de trobada d’una urbanització que té uns 900 veïns i que està a 5 quilòmetres del nucli de Llinars. De fet, Sant Josep és una urbanització majoritàriament de segona residència, sobretot de gent de l’àrea metropolitana de Barcelona, que ha passat de poc més de 300 habitants a triplicar-se en els darrers anys. Fenomen que ha passat a la majoria d’urbanitzacions de Catalunya, sobretot d’aquesta “segona línia de foc” del país: Vallès oriental, la Selva, Vallès occidental, Baix Llobregat, Tarragonès… diuen que a Catalunya hi ha al voltant d’unes 1.100 urbanitzacions, entre legals i no legalitzades o recepcionades pels ajuntaments ////segueix////

El local social de la urbanització de Sant Josep de Llinars del Vallès, així com la urbanització de l’entorn, han tingut un cost de 200.000 euros de pressupost, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha finançat les obres del local amb 60.000 euros del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC). Són uns mòduls de planta baixa d’uns 100 metres quadrats de superfície, units per una pèrgola metàl·lica i làmines de fusta, on hi ha un espai principal, un despatx, un magatzem i els lavabos. És curiós pensar, que aquests quasi mils habitants, tindran com a únic equipament aquest, el que ja està en funcionament. Ha estat un plaer fer-ho, acompanyat de la majoria del consistori i del director dels Serveis Territorials del Departament a Barcelona, en Joan Rabasseda.

Tot i així, la preocupació sobre les urbanitzacions del país, i el model tant poc sostenible de la “ciutat” difusa fa realment pensar si això es podrà arreglar mai. Aquesta mateixa reflexió l’escrivia en el bloc, a rel de la visita a Sant Climent de Llobregat. A més, la tendència és que aquests sectors urbans cada dia hi viuen més i més gent, que l’agafen com a primera residència, en molts casos sense serveis o en format precari, i amb equipaments no dimensionats o no possibles. Per tant, un repte de país important.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!