Carles Bassaganya i Serra

Aquest passat divendres a Fortià vaig viure un acte important. De fet, l’alcalde Joan Via, que ho és des del 1987 ho ha declarat com el dia més important del municipi dels darrers 30 anys. El fet, la formalització de la compra de la casa i finca anomenada de la Reina Sibil·la. L’immoble és una casa noble de gran valor històric i artístic, declarada bé cultural d’interès nacional i que va ser la casa on va néixer i viure una de les tres reines, reina consort, que va tenir la Corona catalana-aragonesa, ja que va ser la muller del rei Pere III el cerimoniós i en el moment de la seva mort, proclamada reina. La casa consta de dues plantes, amb uns 500 metres quadrats, i més de 6.200 de finca, està ubicada al mig de Fortià i era propietat d’una família de Fortià, tot i que fa feia anys que no hi vivien. ////segueix////

Diuen que Sibil·la era una jove de gran bellesa però sense cap tipus de formació. Va entrar a formar part del servei de la reina Elionor de Sicília, probablement com a conseqüència d’un viatge reial a l’Empordà. Mentre era a la cort, es va orquestrar i fer el seu matrimoni, amb un noble aragonès protegit de Pere III i d’elevada edat. Quan es va quedar viuda, i no va trigar gaire, el rei ja s’havia fixat amb Sibil·la, i la llegenda diu que fins i tot, ja hi havia alguna cosa més que mirades… Un cop casats, a l’octubre de 1377, els fills del rei van començar a malfiar-se de Sibil·la, acusant-la d’exercir una immensa influència cap a Pere III, i també que havia envoltat el mateix rei, de tot un cort de nobles empordanesos i molts familiars de la mateixa Sibil·la. Deu anys més tard, amb la mort del rei, esdevenint Reina catalanoaragonesa, Sibil·la veu que les hostilitats van en augment i que els seus fillastres que preveien ser hereus de la corona, tenen ganes de venjança. Per aquest motiu, la reina Sibil·la es refugia amb una part de la seva cort al castell de Sant Martí Sarroca, on finalment al cap d’un temps i sense oposar resistència s’acabarà entregant. Sibil·la acaba vivint bona part de la seva vida al castell de Montcada, on està mig reclosa, i amb Martí l’Humà se li permet anar a viure a Barcelona, on el 1406 mort.  Per voluntat del rei Martí L’humà és enterrada amb funerals d’estat al convent de Sant Francesc de Barcelona, lloc tradicional d’enterrament dels reis i reines de la Corona catalanoaragonesa. Mai no fou traslladada a Poblet. Sí que és veritat que les seves restes, són actualment a la catedral de Barcelona, en una urna encastada en el claustre, ja que el convent de Sant Francesc fou enderrocat al segle XIX.

Pel municipi de Fortià adquirir la casa i la finca, els permet fer una planificació dels equipaments que necessita la població. L’ajuntament preveu fer-hi una part d’equipament assistencial, però també la possibilitat de traslladar-hi la casa de la vila i evidentment un espai per explicar la importància i la vida de Sibil·la de Fortià. A més, des de fa anys, la població de Fortià viu dividida amb la història de Sibil·la. Una part, amb l’orgull que en el municipi i a l’edat mitja, la població donés una reina, i l’altra part, al considerar que la forma “d’escalar” va tenir més a veure amb el físic i amb les capacitats amatòries de Sibil·la que gaire res més. Fins i tot, el juny de l’any passat es va estrenar una obra de teatre local al centre cívic, glossant la vida de Sibil·la en positiu, tal com també ho va fer l’obra de Teatre de Pitarra “Batalla de reines” estrenada al Romea a finals del XIX. En negatiu, o la visió menys estètica de Sibil·la hi trobem “lo somni” de Bernat Metge, o “l’espill” de Jaume Roig.

Per tant, l’acte d’adquisició, on també hi va ser present la Directora dels serveis territorials de Governació a Girona, Mireia Mata, es va signar entre l’ajuntament i la família Busquets, a qui se’ls hi ha d’agrair la ductibilitat per acabar amb aquest acord, i on el Departament de Governació ha finançat el 80% de l’operació, té també una dimensió nacional, en tant que recuperar i fer aflorar una part de la nostra història.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!