Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
Aquest divendres passat vaig arribar de Delhi, la capital de l’Índia, amb una curta estada des de Tots sants, però que ha semblat més llarga, de com a mínim dotze o quinze dies. De fet, no he pogut actualitzar aquest bloc perquè la telefonia mòbil del portàtil no funcionava, i l’accés o la connectivitat no m’era possible sense haver de desplaçar-me bastant. Per tant, a la pràctica he estat desconnectat de correus electrònics (experiència que no havia viscut de fa anys) i també algunes estones de telèfon. La meva estada, convidat per l’empresa Jindal Stainless i l’Ajuntament de Cercs, ha estat en tant que delegació catalana, i en nom del govern de Catalunya, que acompanyava el consistori per signar un acord, que els ha de permetre que en els antics terrenys de Carbons de Berga, s’hi instal·li un centre de serveis pel sud d’Europa. Jindal és una gran multinacional índia que té aproximadament 16.000 treballadors i que és de les acereries més importants del món. Com a ningú no se li escapa, l’acer s’ha convertit en aquestes darreres dècades amb un metall preuat, com el coure, valorat i sobretot amb aplicacions molt variades, bàsicament a occident, que fa que fins i tot, es mesuri el consum per habitant d’acer que es fa, com a mecanisme per avaluar el grau de riquesa d’un país. Per exemple, a Catalunya tenim un consum en productes aproximat de 13 quilos d’acer per persona i any, mentre que l’Índia per exemple, passa de poc els 3 quilos.
La instal·lació del centre de serveis, comportarà que Jindal faci una inversió important en una part del país, l’alt Berguedà, que ha estat en una recessió econòmica i demogràfica important. De fet, el Berguedà i el Ripollès tenen una certa similitud: colònies industrials, territori ex-tèxtil, necessitat de desdoblament de la via cap a Barcelona, c16 i c17, el Ter i el Llobregat…. però al mateix temps, sempre hem estat una mica d’esquena als altres. Jindal té previst que al centre de serveis de Cercs hi hagi directament entre 25 i 35 llocs de treball, serà el lloc on es manipularia les bobines d’acer, per fer les planxes amb les diferents aplicacions que es vulgui. El Departament de Governació ha estat al darrera per ajudar a l’ajuntament, ja que el sòl industrial on s’instal·la l’empresa és propietat municipal, i els accessos i la urbanització era lògicament deficient, producte de ser una activitat minera. Per tant el departament s’ha compromès a ajudar a l’ajuntament per posar al dia aquestes infraestructures municipals. La delegació catalana, encapçalada per l’alcalde, el diputat Josep M. Pelegrí, l’empresari berguedà Gual, el gerent del consorci CFI del Berguedà i els arquitectes de que han elaborat la primera memòria i projecte, i jo mateix, hem estat convidats per l’empresa per tal de signar a la seu de la corporació, a l’àrea urbana de Delhi, el compromís d’instal·lar-se a Cercs.
Em ve de gust fer uns quants posts o apunts, sobre aquest viatge a l’Índia. La República de l’Índia és el segon país més poblat del món, amb una estimació de 1.200 milions d’habitants i un dels més grans del planeta, el set, amb uns 3.3 milions de quilòmetres quadrats (Catalunya té 32 mil quilòmetres quadrats). Va obtenir la declaració d’independència el 15 d’agost de 1947 respecte l’imperi britànic, de fet, és anomenada la democràcia més gran del planeta. L’Índia és una unió d’estats, 28, amb un sistema federal, on el cap d’estat és el president que té una funció quasi exclusivament protocol·lària. El poder executiu està integrat per un consell de ministres presidit pel Primer ministre, que és designat per la cambra del legislativa i pel partit o coalició amb majoria al Parlament, actualment, el pacte és amb 41 formacions polítiques que fan aquest tripartit o coalició de 41 a la índia. És curiós comprovar com les funcions de la República són la gestió de les infraestuctures com el ferrocarril, l’exèrcit que és el quart del món i que té bomba atòmica, la política exterior, la gestió de les polítiques macroeconòmiques i poca cosa més, ja que la resta ho fan els estats federats, que repeteixen el mateix esquema de govern, un Governador amb funcions protocol·làries, un Primer ministre, una cambra de diputats i una de senadors.
Realment, m’ha impactat diferents coses de l’Índia i sobretot he anat fent comparacions permanents amb la Xina, en el viatge que vaig fer ara fa uns tres anys. D’entrada més gent al carrer, més pobresa, més caos, menys prostitució, gent més tranquil·la… per tant, si el temps m’ho permet faré alguna radiografia, amb alguna foto, d’aquest interessant viatge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!