Ahir va ser aprovat l’Estatut de Catalunya i en volia deixar constància en el meu bloc.
Estava força il·lusionada pel procés, sobretot pel projecte que s’havia aprovat en el Parlament de Catalunya el 30 de setembre… No era perfecte, però hi havia alguns elements que m’il·lusionaven i així ho vaig fer palès aleshores…
Allò que aleshores em va alegrar: el terme nació a l’article primer s’ha perdut, com moltes altres coses, durant aquests sis mesos.
La promesa del ZP no ha estat complida… però a aquestes alçades qui és l’innocent que es creu alguna promesa d’un polític??
Bé, per no ser massa negatius, he de dir que em vaig divertir d’allò més en el debat que va fer ahir la Mònica Tarribas.
Per deixar-ne constància aquí, he recollit les frases de tots els assistents que m’han semblat millors i en les que hi estic bastant d’acord.
Mas: "Hem estat 25 anys encotillats" – I en continuarem molts més…
Puigcercós: "Hem perdut els llençols més importants" – Doncs busquin-los!
Saura: "Ens van dir que no a tot" – Perquè els hi ho demanem doncs??
Piqué: "Aquest estatut és un xurro" – Aquest cop té raó Sr. Piqué…
Manuela de Madre: "Aquest Estatut és bo per Espanya" – M’ho crec totalment!
I la més bona, la Tarribas:
"Això com ho arreglem????"
"Continuïn abans que jo m’ofegui!"
I a la pausa: "Els calmem i ara tornem!"
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una prova sense anar molt lluny, està amb les intruccions dels productes ditribuïts arreu de la peninsula ibèrica que per norma solen vindre tots en intruccions en castellà i portugués.
És podriem preguntar on és el respecte i l’espirit lliberal amb el maltractament domestic continuat de les nacions sense Estat.
És una de les qüestions a resoldre com una manca més de respecte a la biodiversitat, respecte al dret a la diferència, front al rodet del pensament unic i uniforme.