Aigua: les vídues de l’Índia
Avui he llegit una notícia a vilaweb que m’ha recordat una pel·lícula que vaig veure fa uns dies al cine Verdi. Aigua, és un film indi-canadec, en el que es relata la història d’una nena vidua. Segons la tradició, les dones índies que perden el marit han de ser incinerades amb ell, i sinó viure permanentment retirades, ja que per la societat estan conceptualment mortes.
CONTINUA
La pel·lícula de Deepa Mehta és una història dura però bonica que combina moments d’alegria i moments dramàtics i encara que està ambientada als anys 30-40 del segle passat, és evident que la situació no ha canviat gens ni mica veient les imatges del reportatge de Susanna Froham que podeu trobar en aquest link:
http://www.mercurynewsphoto.com/widowsweb/main.html
La misèria no tendeix a desapareix sinó que les situacions de pobresa augmenten any rera any a l’Índia i a molts altres països. És clar que no podem viure d’esquena a aquest fet; no podem solucionar els problemes de la nostra societat, com la immigració, sense posar fil a l’agulla en el desenvolupament de totes aquestes regions. Tots els éssers humans no poden viure als països occidentals industrialitzats, cal donar mecanismes perquè puguin viure plenament en el seu país. No sé quin és el camí possible, però cap estat industrialitzat fa cap pas per intentar-ho. Cal més consciència de la ciutadania per exigir als governs una política exterior que potenciï la cooperació i el desenvolupament. El fet de donar l’almoina del 7% basada en la concepció caritativa d’ajuda als "pobres" és cínica i miserable. Cal que els milers de tractes mercantils i bancaris d’explotació que s’efectuen permanentment a través d’estats i empreses del primer món siguin igualitaris (basats en el comerç just). Cal ser conscients que el nostre desenvolupament es basa en gran mesura en la explotació i misèria de tots aquestes persones. Anglaterra no seria res sense haver explotat la Índia, ni França sense l’explotació colonial d’Argèlia, i el mateix pel que fa a Espanya amb molts dels països sud-americans. Continuem explotant i reexplotant tots els territoris que podem. La nostra riquesa està basada en la seva pobresa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!