Adéu amic!
El divendres es va reunir la família, no sé si ho pressenties, però la tristesa ocupava l’ambient. Et vaig deixar llepar per última vegada el meu iogurt de postres, i el vas xuclar amb delit. T’agradava viure, i amb poca cosa eres feliç…
CONTINUA
No sé què ens haguessis dit si haguessis pogut escollir… però no et feia gràcia entrar en aquella sala. Suposo que quan et trobaves bé hauries volgut viure, però quan et trobaves malament no ho sé pas…
Vàrem escollir nosaltres per tu, era la nostra responsabilitat… i només vàrem avançar l’inevitable. No volíem que patissis més…
Ara sentim cada dia la casa buida… tu l’omplies totalment. Gràcies per la teva companyia!
Crec que no voldria haver d’escollir l’hora de la meva mort, però sé que no voldria patir gaire… Ara per ara, però els humans en aquest estat no tenim aquest dret. El que sé és que no ho hauria de decidir un mateix. No voldria que algú altra tingués aquesta responsabilitat. Hauria de tenir l’opció de decidir-ho jo de forma inequívoca…
Adéu amic!! Espero que el teu nou estat et permeti córrer per camps verds, trobis companys ben alegres per jugar i hi hagi muntanyes de iogurt per llepar!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!