Continuant amb el meu comentari anterior us recomano de llegir aquest article de l’Avui:
(Cliqueu "llegir la resta de l’article")
No conec les intencions del Sr. Carretero, però trobo molt interessant construïr un projecte (sigui del tipus que sigui) que englobi els independentistes, nacionalistes i sobiranistes (o com es vulguin dir) d’aquest país. O sigui, aquells que considerem que calen uns Països Catalans més forts, més autònoms, amb veu directa a Europa, que ens veiem amb la capacitat d’avançar sense demanar permís ni a castellans ni a francesos i que volem emancipar-nos. Que considerem que no necessitem el seu control, ni ser englobats. Que no volem renunciar a la nostra llengua, el nostre paisatge i al nostre creixement econòmic. Que volem un tracte d’igual a igual amb les nacions que ens envolten i no de subordinació.
Ja n’estic cansada de capalletes i més capalletes. L’únió fa la força i sense això no arribarem enlloc!
Sortosament, hi ha força simpatitzants i dirigents sensats a ERC que han sabut llegir l’article de l’exconseller, Joan Carretero com l’autocrítica constructiva d’un personatge compromès amb el seu país i amb el seu partit. Només des del raquitisme intel·lectual o des del sectarisme més radical es pot desqualificar l’actitud d’aquell que gosa evidenciar el que considera renúncies greus de l’actual política d’ERC. No m’interessa la discussió banal sobre a qui beneficia la iniciativa de Carretero. Els seus detractors el volen estigmatitzar acusant-lo de fer el joc a CiU; però si el seu partit interioritza la reflexió de l’exconseller com un intent de reconduir el rumb merament possibilista d’ERC cap a posicionaments nacionals més agosarats, no sols hi sortirà guanyant el seu partit, sinó que hi guanyarà el país. Perquè, ¿algú s’atreveix a afirmar que Carretero menteix? Que és un impostor? Un incoherent? És una evidència que Catalunya només pot avançar cap a plantejaments sobiranistes si algú està disposat a tirar del carro sense complexos. Pujol, des de la seva moderació, va dibuixar un horitzó nacional on Catalunya, com a mínim deia, tingués les estructures semblants a les d’un Estat. Colom, Rahola, Carod… ho van trobar insuficient i ambigu i des de la nova ERC independentista van teixir complicitats amb molts sectors socials convençuts que una Catalunya independent permetria fer polítiques de benestar més equilibrades i justes. Carretero adverteix que la via actual va en sentit oposat, que aprima la ja feble consciència nacional i l’anestesia. En el fons, Carretero tem que el poder acabi desfigurant ERC. I no és l’únic que ho pensa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!