El meu poble i jo
A la memòria de Pompeu Fabra.
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
B., 9 de febrer de 1968.
(De Cançons d’Ariadna, 1949)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Impressionant Espriu, any 1976 i dient les coses ben clares quen encara no estava gaire clar el que es podia dir i que no (la censura no desapareix fins el 1979, crec recordar). Soler Serrano va donar veu i imatge molt ràpidament a personalitats de tots els camps per que obrissin els ulls a un poble encara atontat i miop per la dictadura. Gràcies Jordi, m’ha agradat molt.