Corrupte, incompetent i tirà

Corrupte, incompetent i tirà, així és com qualifica el govern birmà tot un diplomàtic, el diplomàtic de més rang que l’estat espanyol té a la zona, en una entrevista que publica avui El Periódico. 
Tres adjectius que em vénen molt bé, perquè m’estava quedant sense recursos, a l’hora de definir la junta birmana. Em voleu ajudar? 



Fins ara, aquests són els que he fet servir:


Bèsties, cafres, censuradors, cruels, insensibles (estúpidament insensibles), intransigents, sàtrapes.
Quins se us acuden, a vosaltres? Si em voleu ajudar, digueu-me quins adjectius es podrien aplicar a aquesta gent que deixa morir el seu poble, després d’una catàstrofe  natural com el cicló Nargis, impedint l’arribada de l’ajut internacional.
“Corrupte”, diu l’embaixador espanyol a Thailàndia. Això ho diu el màxim representant d’un govern, referint-se a un altre govern, i aquí no passa res. Im-pressionant.
I tant que és corrupte. Una corrupció entesa com una forma de viure. Com la cosa més natural del món. El sou dels militars i dels funcionaris del govern, des del soldat ras fins als generals, és un sou magre que s’ha de complementar d’alguna manera. I hi ha mil i una maneres.
De les aportacions, dels ajuts econòmics internacionals, quants diners aniran a parar a les butxaques dels militars? No ho vulgueu saber. Si us digués que amb mil euros podem construir una escola per als nens d’un poble afectat pel cicló, segurament molts vodríeu col·laborar. I si us digués que d’aquests mil euros, dos-cents s’hauran de repartir entre diferents persones, que “facilitaran” el projecte? Seguiríeu col·laborant?
La corrupció en aquest cas no afecta només l’ajut internacional. També afecta el treball voluntari dels mateixos birmans.
Us he parlat alguna vegada d’un birmà amic meu, que s’ha organitzat amb els seus companys de feina per tal d’ajudar a les víctimes del Nargis. Han recollit diners i han distribuit directament l’ajut. Res de, per esemple, donar els diners a l’alcalde d’un poble afectat. No hi poden confiar. No poden confiar en res que sigui de l’estructura del poder.
No només això. Ara es troben que els paren, a les carreteres que duen a les zones castigades. I si veuen que les seves intencions són d’anar a repartir, aigua, menjar, doncs se’ls exigeix un petit “peatge”.
Per completar el quadre: segons el diari oficial del règim, el govern acusa el principal partit de l’oposició, l’NLD, d’instigar els damnificats a la revolta. És a dir, si algú gosa aixecar la veu contra el govern, al darrera hi ha els conspiradors, els “aprofitats” de l’oposició.
El que us deia, que se m’acaben els adjectius…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *