Quin gust posar la versió de la Sibila de Dead Can Dance, dedicada a la memòria d’un amic seu mallorquí mort, Jaume Salas!
Dins la fredor de la nit i entre la pluja als vidres del gabinet on escric, aquestes músiques i aquestes veus em donen calor i em fan companyia, des de molt enfora del temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cerquen la caixa forta de Can Matas, Nit de Nadal al Palau Matas diu elpais.com
(hi ha una altra crònica, bona a Ibdignital.net)
i l’endiot es confita, estim la Sibila desconeguda i record Mesquida que fa feina
salut, molts d’anys
Bona nit, un regal escoltar aquesta veu meravellosa
Una Sibil·la absssssolutament meravellosa. M’ha emocionat molt.
Bon Nadal i gràcies per aquest petit regal (per a mi ho és: de petit vaig ser un modest i humil sibil·ler).
M Angel Moyà