LA LITERATURA ÉS PAISATGE
La peça ha de partir com un tret de pistola.
Oscar Wilde
Totes les concentracions de memòria sobre una imatge precisa segreguen voluptuositat.
Josep Pla
Per als amadors de la lectura: aquest vici impune
Bon vespre bona gent lectora, o més ver dit, gent bona lectora perquè ja sabeu que no és el mateix un bon home que un home bo o un gran home que un home gran. Ja començam així? Sí, ja començ a fer jocs amb la llengua, a llenguabotar, a llenguatravelar, a llenguasentir, a llenguadir, a llenguamotar, a llenguagaudir?
Primera prèvia, això que escoltareu no serà una conferència, ni un sermó, ni un míting, ni cap ni una de les mil i una etiquetes que es col·loquen al fet d?assajar músiques del pensament, melodies de la paraula, invencions dels mots, voltes i revolts sobre la lectura i especialment la lectura del paisatge de la literatura, de la literatura feta paisatge.
Segona prèvia: qui escriu, qui us parla, no és un professor, ni un mestre, ni un ideòleg, ni un venedor de d?I-pods o de màquines de cosir: aspira a ser un artista de la paraula, un constructor de paisatges verbals que mostrin per les encletxes de la lletra platges i mars innombrables.
He anat esbrinant aquests darrers temps tota una sèrie de notes que he col·locat dins un arxiu on en lletres cal·ligràfiques deia: Llegir lletra de llatra. I quan les he preparades per mostrar-vos-les avui m?he trobat que havia fet una mala fi de lapsus en la frase i havia marcat els meus textos amb títol que jugaven dins el significant: Llegir lletra de lladre, Llegir llatre de lletra, Llegir llera d?astre, Llegir lletra de desastre, Llegir lletra de clastra, Llegir llatra d’ullastre, Llegir lletra de rastre, Llegir llastre de lletra, Llegir lletra de l?altre i així tot un bell seguici. I com que sabem, i Freud ho conta molt bé i molt literariàment en nombrosos textos com un leitmotiv esplendorós de veritat, sí, el paisatgista de la ment, Freud ens diu que a través del lapsus hi ha una veritat inconscient que apareix, una veritat que sabíem i havíem abandonat en aquestes zones de nosaltres mateixos que no ens atrevem a visitar, que són fondes i fosques perquè no les hem orejat mai, perquè no les hem convertit en paisatge del sentit. Ja podeu veure, i si ho veis i ho sentiu i ho sabeu ho aprendreu, podeu témer-vos-en com l?acció de llegir agafa una multiplicitat de significacions que no s?esgoten mai. I d?aquí pouaré una veritat senzilla i per això mateix molt oblidada: Cada lector és únic en el món i no hi ha dues lectures germanes com no hi ha dues empremtes digitals repetides. Cada lectura pròpia és com cada sexualitat pròpia: única en el món i irrepetible. Cada lecturoteca de cadascú és un tresor personal, subjectivíssim. Per això quan mor qualcú despapareix amb ell tota una biblioteca de lectures. I afegiré: cada lector és sobirà, independent, ell crea les seves pròpies lleis de lectura, els seus territoris, els seus gusts, els seus judicis, les seves repugnàncies, els seus desitjos, les seves velocitats, etc. I d?això tan simple ix una deu de significacions i de sentits.
Llatra: Trena de brins de cànem, d?espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per fer estores, senalles, soles d?espardenya, capells, textos, etc.
(continuarà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…i que m’agrada aquest text
Llegir lletra de lladre, Llegir llatre de lletra, Llegir llera d’astre, Llegir lletra de desastre, Llegir lletra de rastre, Llegir llastre de lletra, Llegir lletra de l’altre
què bell biel
Amic Biel,
Aquest escrit teu m’ha fet recordar quan era petit i a casa junt amb la mare i l’àvia fiea sovint llata (el que vosaltres deieu llatra), una tasca que era fonamental en l’economia del meu poble (de repobladors mallorquins).
Quan encara no en sabia, els majore em feien el “comencet” i, després, ja hi anava sol…, fins quehavia d’acabar-la i calia, una altra vegada que algú m´hi ajudés.
Aquest record induït per tu m’ha agradat molt, ja saps que m’interessen prou, literàriament, aquesta mena de recors d’infantes que vaig recollint al meu bloc sota la categoria de Je me souviens…, potser aprofitaré la teva inspiració…
Ara bé, potser el que més interessa ara és ressenyar com, en una cosa tan senzilla com la llata, també s’hi reflectia perfectament (com a la lletra!) la personalitat de cadascú: llata ampla i solta o ben apretadeta, perfestament retallada o fent-se ampla i estreta… Sembla com si cadascú habités dins del seu clos irreductible i sempre ens hagéssim d’interpretar uns als altres. Això, si ho mires bé, és fantàstic. DSignifica que tota la realitat és literatura?