31 d'agost de 2006
Sense categoria
3 comentaris

LLECOR DE VIDA

1) Treballs pràctics. Ordenar el meu taller, biblioteca, gabinet tapat per ?qualsevulla part on la vista mira? de lletra en tota casta de formats. Tir massa poc. Rellegesc articles dels diaris i revistes (avui una entrevista a Kirmen Uribe de Jordi Llavina a la revista Benzina ha fet que no la tirara. Hi ha un poema inèdit de Kirmen que m’ha frapat. També he salvat un Lire amb unes respostes magnífiques de Patrick Modiano com per exemple: «Dans la vie il ya une constante, c’est le regard que vous portez sur les choses. Vous savez, on est condamné à écrire toujours la même chose. J’ai souvent le sentiment que des gens de ma generation ont une infirmité par rapport à ceux de la génération précédente: notre pouvoir de concentration s’est affaibli. La génération précédente est parvenue à faire une oeuvre globale, une sorte de cathédrale. Je pense à Proust ou Lawrence Durrell et à son Quatuor d’Alexandrie. Ces gens vivaient dans un monde oú l’on pouvait se concetrer davantage tandis que pour les gens de ma génération, c’est fragmentaire. On arrive peut-être à faire un truc global, mais avec des fragments, si vous voulez…» Ho signaria). Hi ha moments en què em pega un atac i tiraria fins i tot incunables i d’altres bolquers de la tipografia. Començ a omplir sacs amb tot quan les mans agafen. Sense mirar. Em faig por.

2) Edward Norton. M’he trobat de morros amb aquest actor, que va ser un chevalier servant d’Aràlia fa dos anys a Praga, en un Vogue-Hommes en què hi havia un retrat-entrevista d’ell. M’ha impressionat tant allò que deia com les fotos. L’he recordat al final del film Fight Club. Norton d’esquena contempla Nova York que s’esbuca mentre sona Where is my Mind? del Pixies. Aquella veu ressonadora d’Edward de la qual Aràlia en feia un llepadits. Tot el reportatge m’ha fet passar electricitats pel cap: aquest encontre amb un home que pot ser colèric i brutal i alhora romàntic i sexy.

3) Contra el bloqueig. Consell d’Hemingway a un escriptor bloquejat (com aquest plagueter): «Per arrencar basta que escriguis alguna cosa que sigui vertadera.» Uau!

Post del Post: La foto és un modelet per a tots aquests calçons curts horrorosos que he sofert aquest estiu. Un forma de tapar cames lletges.

  1. No puc dir que no m’agraden les imatges pero crec que són millors les mirades confegides de lletres teves o com les de Patrick Modiano -faci o no faci rondes de tardor. Emperò, en el debat interior, de bell nou, Biel Mesquida, t’he vist fet un star republicà. http://bloc.balearweb.net/616

  2. a l’ala dreta totes les portes són tancades

    el silenci monàrquic és espès,
    d’una densitat que ofega

    uns cartells amb fletxa impressa
    verda

    sec arraulit en un angle
    ni gota de res
    assetjat i nuat
    a l’espera d’algun so

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!