VEIG EL TEXT ABANS DE DUR-LO A LA PARAULA
Respirer, écrire, peindre, faire de la musique ne signifient plus que une seule chose: quelqu’un habite un monde.
P. S.
Venetia m’ha dit que quan escolta Coltrane veu tota la música com un quadre bell o una escultura magnífica. No sent unes parts rera les altres sinó que les agafa totes a la vegada.
Sembla que Mozart també tenia aquest privilegi.
Em conta coses llunyanes, històries senzilles de N.Y., em parla de Mlle Vieux com d’una amiga molt estranya i de Patrice com un tralarela.
Em blinda contra les picades de vespa, contra els verins.
Venetia és un antídot deliciós!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
els dies del sanatori són silenciosos
crits sobtats redoblen els cantons dels passadissos
i les infermeres corren i piquen el terra amb els esclops
són els únics ressons del mutisme encallat en l’agonia
aquí tothom mor de mica en mica
glutetimida
metacualona
meprobamato
bromacepam
alprazolam
flunitracepam
loracepam
els dies del sanatori són perillosos
en nom de la salut
en nom de la placidesa mental
en nom de l’equilibri psicosomàtic
cada hora que passa esdevenim més dèbils
més obedients
més conformats
més silenciosos
la noia de la tele és incapaç de trobar el poeta