mentre mirava la molsa que es menja els troncs dels ailants amb una suavitat simbiòtica, llegia l’Alain Robbe-Grillet d’un llibre magnífic: Préface à une vie d’écrivain. Són vint-i-cinc emissions que va oferir l’any 2003 als oients de France Culture, i que ara han aparegut en llibre i disc. És un paradís de savieses.
«Le caractère érotique d’un livre, qui n’est pas forcément lié à une anecdote ou un sujet érotique, est pour moi fondamentalement lié à la solitude de la créattion littéraire. (…) L’écriture est une activité érotique et l’éros va être son domain favori. (…) Kafka a lui-même fait des remarques sur l’éros dans les textes. Je crois qu’il est allé jusqu’à dire que toute description, si elle est assez près du corps des choses, est toujours érotique».
El cos de les coses és el títol d’un llibre de poemes que faig fa nou anys i que sortirà prest.
M’ha agradat la frase de Kafka, que no coneixia, per posar-la com exordi. Ponge és eròtic quan ens descriu un prat. Bonet és eròtic quan ens mostra la dona que s’enforna un llonguet. Proust és eròtic tota la Recherche. Flaubert és eròtic quan en un pàgina ens descriu la casquette d’un petit garçon, que esdevindrà el marit de la Bovary vint anys després. La Rodoreda és eròtica quan ens conta els boscos plens d’homes entroncats de La mort i la primavera. etc.
La revolada d’un estol de teuladers em vola el pensament i qued amb els ulls perduts dins la llunyania d’aquelles ombres de plomissó, mòbils i ràpides, damunt els ametllerars.
El convalescent de les hores de dolors necessita això. Trobar de bell nou la forma de mirar el món que s’avingui amb aquell renovellament del cos que es refà. La inclinació de la llum entre els brancatges dels pins i dels pebreboners és l’orfebreria d’un entapissat oriental amb breus lluors de gelada en els lloc més foscos.
El llamp d’un calfred a l’espinada em recorda que som viu i sentidor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La casa de Contador feia dies que romania tancada.
El veïnat en feia altres tants que no el veia davallar a la vila oferint oportunament
conversa a qui volgués fer un téntol a la rutina o a l’avorriment. Mai no rodà
la clau de casa, Contador, i hi pogueren entrar, els més apropats, per mirar
d’entendre la seva absència. Just entrar, les tres dones i l’home que ho feren se
sentiren empesos cap on escrivia versos, Contador. I a la taula on ho feia amb
lletra clara i sense cap esborrall hi trobaren un únic full que deia: “Viuré prou per veure’m test de text
enravenant i humitejant”. Aixecaren la vista i a l’altra banda de taula un
esplendorós…