3 de gener de 2009
Sense categoria
17 comentaris
DUES JOIES QUE ARRIBEN PLEGADES: NICOLAU DOLS, TRADUCTOR, I ACROLLAM
ESCRIC CONTRAULLS
EMPERÒ SI NO HO DIC ESCLATARIA.
DUES JOIES PLEGADES:
LA TRADUCCIÓ A L’ESPERANTO DEL CONTE Memòries d’una xicarandana
ÉS UNA FESTASSA I PER AFEGITÓ LA LECTURA DEL TRADUCTOR, NICOLAU DOLS, QUE ÉS, ALHORA, EL TRADUCTOR A L’ESPANYOL D’Acrollam. HO PODEU LLEGIR I SENTIR A IBIDEM.
L’APARICIÓ DEL LLIBRE Acrollam (El aleph), en espanyol, amb un pròleg amic, magnífic i ben informatiu d’Enrique Vila-Matas.
Somniaré en un parell (en sentit mallorquí) de llengües.
Respon a Borinot Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sempre n’hi haurà qui és a favor del des-esperanto.
Áixò i el des esperanto és el mateix i sembla una forma com un altra de fer la mà.
i on viu
El parlen els qui el volen parlar, no s’imposa a ningú, com escriure novel·les o jugar a escacs. Si l’interès per les llengües s’hagués de mesurar pel nombre de parlants nosaltres ja no hi seríem. Visiteu el wikipedia en esperanto.
Oh… si sona bé! Té gràcia, si més no.
Si la globalitat no déu ser contra diversitat.
Si el pensament únic és contra pluralitat.
L’Asperantu és perfeccionable i pot esdevindre en la llengua global e internacional de comunicació.
L’esperanto té una magnífica tradició d’internacionalisme respectuós amb la diversitat, al servei dels pobles i dels treballadors. Per això Hitler i Stalin el van perseguir… sense èxit, afortunadament. Endavant amb l’esperanto, endavant amb l’art, endavant amb la llibertat d’expressió de continguts i de formes. Visca!
Ara sabem la veritat:Mesquida és lesperantista (sense saber-ho)