Ni un llumeneret blau pot encendre la tenebra.
Pas pena de la vida.
Ni unes miques de pa dins la el bosc que viatja poden trobar el senderi.
Pas dolor de la vida.
Ni una mà amiga pot orientar-me dins la foscúria ardent.
Pas tristor de la vida.
Ni un crit de reclam, ni una alosa a la matinada, ni una cadència dolça, ni un estel.
Però arriba la deu ufana de les teves paraules com una vibració que en condorm.
Una abraçada molt gran