Agraeixo als amics mallorquins aquest darrer comiat a en Toni Catany. Ha estat, durant molts, molts anys, una figura entranyable entre els intel.lectuals mallorquins i catalans; un fotògraf formidable, per descomptat, però un home a la vegada discret i apassionat, ple de saber i amb una mirada especial que ens ha fet recuperar la sensualitat mediterrània en les formes, les siluetes, la llum i els colors. Havia fotografiat gent i indrets, cossos i objectes, fruites i espais gairebé buits, però sempre va estar al costat dels interessos generals i de la dignitat del poble. Diumenge abans de morir, al mercat de Sant Antoni, on sempre voltava per veure si trobava alguna llibre amb fotografies que l’interessessin –i sempre en trobava (anava carregat amb una bossa o una motxilla per endur-se els trofeus del dia)– vam parlar una estona de les nostres dèries, d’un programa sobre fotografia en el qual hi tenia una presència destacada que havien tornat a emetre a la televisió, i de la inauguració del nou Espai Mallorca on havíem coincidit uns dies abans. Un amic, com diu en Biel Mesquida; un gran senyor de la mirada, de la llum, de la sensualitat –un senyor que estimava el que feia, que aprenia de tots i que ens ha ensenyat ha estimar el que va deixar retratat a les seves fotos. Discret, discretíssim, fins i tot en la mort.