21 de febrer de 2007
Sense categoria
1 comentari

COM UN BRI D’AIRE

silenci de l’hora darrera

agaf el camí la drecera

no sé si tenc escriguera

d’un això era i no era

remolins d’escandalera

cucaveles passionera

per la dormida carrera

el flabiol enmig de l’era

  1. un ca neda

    i tu escrius

    sense ofegar-te

    i gira l’aigua a l’inrevès

    i s’inauguren autopistes

    que esquexein la retina-

    Tenc el fabiol a la foganya,

    i no gisca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!