IDEES SONORES
Tot el que he de dir és música.
Damunt la mar una boira blanca i lluent.
Damunt els camps de blat segats una boira blanca i lluent.
Damunt el tel de ceba dibuixat de les ales d’un espiadimonis una boira blanca i lluent.
Feia calitja i sentia fredors de foc al cap.
Com l’inici d’una insolació.
–Anomena’m Aràlia si m’estimes.
–No en jug
–Cadascú té el seu regne. Quin és el teu?
–No ho sé
–Improvisa, canvia, batega’t…
–No som dinàmic
–Desharmonitza, mou-te, canta, cerca…
–No en sé
–T’has aficat dins el teixit de la meva vida. Surt!
–Per què?
–Escolta els sebel·lins quan es pon el sol. No veus el rovell que ho pinta tot?
–Aquesta claror carabassa m’engata. Som inoxidable.
–En tot amor hi ha alguna cosa que fascina…
–Som l’antigor de l’amor i no ho puc dir amb paraules d’ara. Els meus mots són variacions sonores d’abans de néixer, de l’avior. No en sé.
–Vaumes de sons s’han posat a tremolar davall ma pell
–No em deixis…
–Tota jo som deixia!
La boira s’ha menjat la claror. Tot era fosforescent, ataronjat, irrecuperable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!