El blog, la plagueta de bord no pot ser mai un diari íntim.
La pròpia definició ho nega.
Però hi ha dies com avui, un dilluns fort i terrible en què les hòsties m’arriben de per tots els costats, que m’agradaria poder contar la matèria del dolor, poder dir els nervis de l’insofrible, poder fer present en la lletra alguna cosa d’allò que fa mal.
Un maler.
Potser la impossibilitat de dir ja és un consol.
O una nova ferida.
Entrecreuament de solituds i poca cosa més.
(Tant de tieta, tant pocasolta!)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Diari èxtim, potser, Mesquida. Però el dolor és dolor. I no hi ha prefix que valgui…
Quim R.
Ràpid, urgent… Biel, necessites Red Bull o bé una copa de cava.
amb una dosi de carinyo i tres comprensió.
I un bany a les plages del nord de l’illa, o a les de Manacor…
Impossibilitat de dir …?
Això mos passa a tots cada dia …!!!
Recordes l’acudit de la galleguinya aquella que deia
"Noto un no sé qué, un no sé qué, … pero jodiendo se me pasa",
aquí el mateix: tot se soluciona dient-ho, "és dient-ho com se’m passa".
Digues la impossibilitat, Biel, digues-la tota sencera. És terapèutica.
Harry, un ami que te veut du bien.
La Flaneuse, elle, diu tot el contrari, que el seu acabarà sent un diari íntim. No t’enganyo: ves a mirar-ho i llegeix-ho allà.
Ara bé, la veritat, no entenc perquè us preocupa tant això de la intimitat. Cadasdú es despulla el trosset que vol, on vol i quan vol. I fins i tot es poden fer trampes. No faltaria més ! 😉
"Nada hay menos íntimo que los diarios íntimos" Juan de Mairena. Antonio Machado.
Aquesta frase m’ha acompanyat tota la vida des que ho vaig llegir. N’hi ha prou en no voler fer passar gat per llebre, i dir una vegada per sempre a tothom:
Miri, lector, jo escric el que em sembla. Si s’ho creu o no es cosa seva. I a més, em reservo el dret de canviar d’opinió d’una estona a l’altra. I amb això està dit tot i no cal donar-hi més voltes.
Aquí no fem tesis, ni discursos del mètode, ni fabriquem idees vitals, ni en sortirà cap figuera. Ja fem molt si fem una mica d’escriptura, d’escriguera, de lletradeteclat. Tot es fantasia, poesia, vanitat, i poca cosa… ni quan val molt de veritat. Cal prendre ‘s amb humor fins i tot les coses més serioses. És la droga vital necessària per a poder sobreviure enmig de la selva que ens ha tocat.
Anima’t, Biel, anima’t. Llença al riu tots els teus mals, res de tristors que són verí.
Oblida el gènere i pensa en el contingut. Posa’t a teclejar ! O si no, aprofita el temps fent-la petar amb els amics, ves a nedar i a prendre el sol a la platja.