L’ASFÍXIA BREU
No sé si ho record del tot gaire bé amb ell
ens punyírem dins la nit dels capdecantons
descapollava la vida en flames i en besos
fredor càlida de dos homes que no són amics
sent els emballaments un sopir més sec
que els altres l’asfíxia breu de quan t’enfonses
per entre les ombres mòbils de les moreres
i tota una extensió ardent de pèls d’home
Ja feia temptatives des de molt jovençà
per mantenir la mort a una bona distància
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veus?