Caçar l’acubor de la llum! Impossible. La malaltia et fa sentir les coses des d’un angle que no coneixies. Els minuts s’eixamplen, les hores es fan lentes, les mirades van més a poc a poc com si anassis frenat.
Miloques de pensaments voleien per dins la biblioteca amb la música de la Simfonia nr 3 D-dur D 200 de Franz Schubert interpretada per la Wiener Philharmoniker dirigida per Carlos Kleiber. És una gravació vella i el disc fregeix. Al principi em sorprèn, després ho trob com la pàtina d’una pintura, d’un moble, de la vida. Per res del món voldria estudiar vexil·lologia.
Trob un llibre de Brasillach, Les sept couleurs, que vaig comprar a Avinyó fa temps. A la presó abans de ser ajusticiat traduïa els poetes grecs. El llegiré.
L’edició a cura de Jordi Llovet de Les flors del mal a Edicions 62 és una de les alegries d’aquest 2008. Gràcies amic Jordi per aquesta traducció, pel prefaci, per les notes, per tot.
I enhorabona pel premi Ciutat de Barcelona!
Fa fosca negra rera els vidres. Fa fred. Corregesc galerades d’Acrollam i voldria que aquests 101 relats fossim joies meravelloses i eternes. Paraules que puguin resisitir els embats del temps.
Que lluitin contra l’oblit.
Hi torn.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!