Dia fastuós i repensador.
He anat a la Seu de Mallorca. He vist a les nou i tres minuts del matí com la claror que entrava per la rosassa gegantina que hi ha damunt l’altar major arribava a la paret de l’enfront, la façana catedralícia, i es projectava al mig. Un gran cercle de colors tangent de la la rosassa que hi ha damunt la porta d’entrada. Un espectacle gòtic que succeix el dia de la Candelària. Bellesa de la processó de les espelmes, dels ciris, de les candeles, de la llum.
I l’aniversari, un any, de la inauguració de la capella de Miquel Barceló: aquell retaule amb llum de fons de la mar i ona alta.
I l’aniversari, vuit-cents anys, del naixament del rei en Jaume.
A les onze al gran saló de sessions del Consell de Mallorca he llegit, amb d’altres vint persones, un fragment del Llibre dels Fets.
M’ha tocat un tros gevimetal: quan el rei en Jaume ha d’aturar als nobles, bisbe de Barcelona i sagristà que es volen repartir, amb enganys i astúcia, els moros, el botí i totes les coses del pillatge. El rei intenta convèncer-los que cal anar a lluitar amb els sarraïns de les muntanyes. I ells no hi donen passada. Molt dur. Molta catàstrofe ètnica, cultural i humanal.
La conferència de l’amic i historiador Antoni Furió ha estat magnífica. Aquest 2008 ha dit ben clar que no té res a veure amb el 1908 quan en les commemoracions ningú no se’n va recordar de les víctimes. Cal fer memória, repensar la història a la llum dels nostres valors actuals. Cal commemorar amb el pensament, no amb la ideologia.
M’agradaria tenir el discurs per penjar-lo aquí.
Al final m’he dedicat a l’activisme cultural amb les autoritats aprofitant l’avinentesa. No podem perdre el temps si no volem desaparèixer!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!