Escric fent voltes i revolts sobre la memòria. Serà la memòria el catalitzador de la meva escriptura? Quina diferència hi ha entre memòria i record?
Re-cor-dar. això m’ho ensenyà Blai Bonet. Cercar la fondària dels mots o tocar l’epidermis delicadíssima de les paraules. Redonar cor dues vegades. Sí, ho veig una bona definició de la memòria escrita, es-crit-a.
Passejades, encontres, lectures, somnis: així voldria passar la vida. Com en un conte de Xejov (no s’escriu així correctament, però em serveix) en què els personatges saben que la recerca de la felicitat inassolible és l’única atmosfera.
L’oblit absolut: El destí de totes les coses humanes. No trobes que és una idea engrescadora?
Dos voltors volen en cercles, molt amunt, amb un fons de núvols d’un blanc brut. Pens en com em deuen veure. Solm a prop de Son Torrella (Torre-ella. ha!ha!). El torrentó de Coanegra duu una aigua transparent i musiquera. Quan mir cap al cels els voltors ja han desaparegut. No eren un miratge?
Ha sortit a la col·lecció <?> d’Antoni Clapés el meu poemari Com passes d’ocell a l’aire, amb tres dibuixos de Margalida Garau Rigo Sancho Sancho, la meva segona mare. Tenc una eufòria molt gran per dedins!!!
Xasssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tamben sei fazer conjecturas // Há en cada coisa aquilo que ela é que a anima. // Na planta está por fora e é uma ninfa pequena. // No animal é um ser interior longínquo. // NO hommem é a alma que vive com ele e é já ele. // Nos deuses tem o mesmo tamanho // E o mesmo espaço que o corpo. // Por isso se diz que os deuses nunca morrem. // Por isso os deuses nâo têm corpo e alma. // Mas só corpo sâo perfeitos. // O corpo é que l’hes é alma // E têm a consciência na própia carne divina. ( d’Alberto Caiero)
A la fi un poemari !!!!! El cercaré, el llegiré, el tocaré i el miraré…. El títol ja m’agrada i segur que els dibuixos de Na Margalida seran meravellosos…
M’encanta la frescor del mes de novembre… m’impedeix oblidar altres moments de tardor, no vull assolir l’oblit absolut, vull viure la memòria, a la memòria, ser com me record i oblidar com me recorden…