Ha plogut lentament tota la nit. Pas pena per les goteres que ens ataquen per les velles teules de fang del casal fetes a mà plenes de líquens grocs. Pas gust per la terra, per les plantes del jardí, pels arbres del camp, pel sementer que enverdeix, per aquesta natura seca que queda amarada amb l’aigua de la vida.
Lllegesc Nietzsche, <?>, i trob això: <?>
Per què he de pedre tant de temps, ara i aquí, en el combat cultural?
Podria ser el combat cultural una coartada per no fer obra?
[Amb tot això del català i valencia en mans dels polítics tenc la sensació de fer el colló i fer l’ovari i, sobretot, perdre el preciosíssim temps amb collonades.]
Ha plogut lentament tota la nit. Obertures sonores dels trons. He pensat que la pluja cremava. He escrit aquesta idea a la plagueta de notes. La flama i el fred i la pluja. <?>, un altre títol de poema.
Dia 17 de novembre l’amic i editor marginal de luxe Toni Clapés presenta la seva nova col·lecció de poesia: Els ulls de Tirèsies. Hi trec una plagueta de versos:<?>. amb tres extraordinàris i magnífics dibuixos de na Margalida Garau Rigo Sancho Sancho, la meva segona mare. LLoc. Restaurant Horiginal (vora el Macba). Hora: 21. Estau convidats!
Ha plogut lentament tota la nit. M’entusiamen les històries on plou molt, on hi plou. El cel s’arrela en els arbres sense fulles. Els arbres sembrats dins el cel tardoral són els signes d’una cal·ligrafria del temps. Voldria escriure la gramàtica del temps damunt la meva pell, amb gravetat i lucidesa.
Xassssssssssssssssssssssssssssss!
Per què cada passa de progrés es paga amb una regressió? Pensar-ho.
He somniat amb na Pepa i en Pep i en Dani. Caminois d’aigua plens de peixos…
Xaaassssssssssssssssssssssssssssssss!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!