14 de febrer de 2016
0 comentaris

MURIEL, T’ESTIM!

Muriel, aimada Muriel, amiga de tota la vida, companya de lluites antifranquistes, col·lega lluitadora dins la Xarxa Vives per l’educació, mestra de coratges per la llengua, el sobiranisme i la cultura catalanes. Far orientador en les aigües procel·loses i el món carnisser! Tenies molt clar que els republicans vivim per fer de la llibertat, la igualtat i la fraternitat paraules plenes de carn i de realitat de cada dia i de cada nit.
Com t’he començat a enyorar, estimada! El món s’ha fet més pobre, més desèrtic, més dur! Però no has partit. Ets aquí amb les teves paraules amarades de sabers, amb erls teus discursos tranquils i radicals, amb la teva serenitat de bondat ardent, amb el teu somriure serè d’una dona culta i lliure que vol la independència del seu país. Dona sàvia i tendra, generosa i humil, vertadera. La bondat com intel·ligència, la intel·ligència com a bondat! No t’oblidaré mai! I viuràs mentre visqui! T’estim!

Sign també aquest editorial de la Maresma i el Partal, gràcies!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!