ESPIGOLANT

LES FONTENELLES MENJADES PEL CORC D’UN CENTRE COMERCIAL. Avui acab de veure amb aquests ulls que es menjaran els cucs o el foc com les Fontenelles, la darrera zona humida de Palma, agonitzen a cop de pala i de depredadors. El que encara queda de la zona d’aiguamolls que un dia fou el Prat de Sant Jordi està ple de pales i retroexcavadores des del passat més de desembre que fan matx. La promotora, Unibail Rodamco, diu que construirà un macrocentre comercial de 75.000 metres quadrats, un aparcament de 3.500 places, amb una inversió de 225 milions d’euros. Crec que les xifres són clares i llampants i mostren per on va el negoci.  I la promotora té la barra d’assegurar que la urbanització s’inspirarà en la natura de Mallorca (deu ser que avui natura ja és sinònim de balearització) i especialment la del espai natural de les Fontanelles. I per afegitó amollen que també tindran en compte l’obra pictòrica i escultòrica de Joan Miró. Si el gran mestre fos viu, ell que adorava Mallorca i posava el crit en el cel quan veia els bàrbars que feien malbé la costa, segur que maleiria aquests promotors que usen el seu nom en va. Per contraatacar les crítiques del gran impacte ambiental que produeix la feta els promotors afirmen que salvaran la població de Limonium, espècia única de la zona i crearan una zona verda de 216.000 metres quadrats. El GOB va presentar el passat gener una denúncia penal davant la Fiscalia per les obres de les Fontanelles perquè “incompleixen greument el Pla de vigilància ambiental de les Illes Balears en matèria de residus tòxics i contaminació del sòl en una àrea protegida. I les obres no disposen d’un pla de gestió de residus, encara que és obligatori, segons estableix la normativa autonòmica.”   Sembla mentida que l’any 2014, després de tants d’anys i lluites de sensibilització mediambiental els nostres governants i els nostres capitalistes encara no se n’hagin temut del valor cultural i també, tan bé, econòmic de tenir una serra de Tramuntana sense urbanitzacions a balquena o una Foradada on no s’ha construït un hotel de mil estrelles a Son Marroig (basta veure el desatre de l’edifici d’apartaments que es va fer a la posada de Ca Madò Pilla, que l’ecologista avant la lettre de l’Arxiduc havia salvat), o una platja del Trenc o una Dragonera i un arxipèlag de Cabrera!

***

UN POETA DE CADA DIA. A Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 1914-1084) li agrada el vi i les paraules. Dues coses que m’enamoren. Dues coses que practicava amb delit i passió. Enguany celebram el centenari del naixement i el trentè aniversari de la seva mort la qual cosa és una bona ocasió (encara que sempre ho és. No som un eixelebrat ni dels números rodons ni de la necrofília) per publicitar els seus versos que ens ajuden una cosa de no dir en la difícil recerca d’un art de viure. Escoltau: “Faig de no res, amb mots, un provisori / replà, quan l’escala no segueix / i dóna al buit.” Fa un any a la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac l’amiga i actriu Pepa López i aquest cronista llegírem i cantàrem les paraules alades del Llibre d’Amic i Amat de Ramon Llull i també les Perles que Jacint Verdaguer, a Miramar de Valldemossa, va escriure a partir del llibre del doctor il·luminat. Acabàrem el recitat amb la lectura sencera del Llibre d’amic que Vinyoli va fer inspirat per les paraules lul·lianes. I la veu del poeta ens escenificava els plaers i les ànsies de dos mants que tant es nuen com pateixen en el difícil art amatori. Va ser un vespre en què els mots es feren pell, carn, cos música i deixaren encisats els escoltadors.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *