Plagueta de Bord

És com si cop en sec s’haguessin posat d’acord per florir tots els agapants de jardí. Aquest brollador de fulles allargassades i verdes com a flocs d’aigua ha fet créixer uns mecmeremecs estilitzats i primatxols. I tots els agapants a la una han obert aquest nuvolet de color xicarandanesc (un blau lilós transparent que fa aigües) al capcurucull del mecmeremec.
M’amar una bona estona d’aquest atles de nuvolineus que constel·len els parterres sobre la marterra de call vermell.
Vivim dins una soll social. Sort que l’escriptura ens fa crear illes de mots per poder surar sobre la merda.
Aquest matí a son Verí, al nounat caló de Sant Antoni, he nedat, nedat, nedat. Contraones, contrasol, contravent, contrami. He vist les fanerògames de cintes verdmarronoses que anomenam algues com cercaven la flor entre els peixos de roca i d’arena. He nedat davall aigua amb els ulls ben oberts. Quan he arribat a l’illot de son Grauet un cop d’ona ha tapat les pegellides. N’he intentat arrabassar una. La primera se n’ha temut de les meves intencions i s’ha aferrat a la roca com una pegellida professional. La segona devia estar distreta amb els jocs del mar i l’he agafada amb l’ungla. Després l’he arrabassada amb les dents de la copinya, i l’he assaborida pel palau de la boca una bona estona. La primera pegellida de l’estiu.
Llàstima i sort (ai las!), que estan protegides.
He confessat un delicte de gust. Quants de delictes de gust practic cada dia?
[aquest post és massa llarg segons els cànons, i també per a mi. Però l’he escrit de cop, sense pensar, a raig, a ploma lliure. Potser aquesta és una de les energies més riques del blog. Les instantànies divines, els coups de foudre de la llengua, els focs artificials de la intimitat a la intempèrie. I el blog m’ha fet practicar alguns dels valors que em formen: la lluita sempre seguida per les llibertats (llibertats de paraula tan difícils! tan plenes, encara, de censures i de prohibicions) i la disciplina diària, constant, esforçada per deixar cada jorn una ditada de lletra damunt l’aigua de mar. Els blogs no són el paradís de les llibertats absolutes que cantava mestre Rimbaud. És un territori vigilat i amb fronteres malgrat no es vegin ni els uns (els vigilants ben armats), ni les altres (les fronteres limitadores).
I dins aquest clima difícil, quan un territori català (el Principat), lluita a les totes per poder ser lliure (la independència com a alta forma de llibertat), i els altres territoris catalans (Balears, el País Valencià, Catalunya Nord amb la Franja d’Aragó i el llunyàpròxim l’Alguer), lluiten cadascun pel seu compte, ai las!, per sobreviure d’uns governs lingüicides, que ataquen la cultura catalana (i les cultures) i l’educació catalana (i les educacions), entre d’altres coses com la sanitat i els dolors socials, sí, dins aquest clima insubornable els blogs vilawebers són petites fogueres il·luminadores dins la nit negra de la barbàrie i de la confusió, són illes felices d’humanitat i de escripturadiversitat que defensen des de fa X anys la pràctica de les llibertats quotidianiturnes amb disciplina (una virtut que he recuperat), esforç. il·lusió, saviesa, combat i tots els qualificatius bons i nobles dels pioners d’un territori encara ben nou.
 Només per coses així va la pena obrir cava, xampany, vi i els mil i un esperits euforitzadors i humorosos i donar-nos els uns als altres per tots els cantons dels tactes els millors desitjos de joia, felicitat, llarga vida i força constant per no deixar d’ationar aquestes fogueres, amb perfums santjoaners, de l’escriptura a la Blogosfera de VilaWeb. Gràcies als impulsors, catalitzadors, creadors, amics sobretot, Assumpció Maresma i Vicent Partal per intoxicar-me de bloguera (ganes de fer blog) i llançar-me a dibuixar aquella Homersea de lletra viva i vivificadora que forma part d’un dels territoris més salvífics dels meus escrits, gràcies als col·legues bloguers vilawebers dels mil i un sexes de l’esperit, gràcies als lectors, gràcies als comentadors i gràcies, també, als enemics que anònimament m’han insultat a voler perquè ells m’han ajudat a veure que m’estic forjant sempre seguit en la pràctica de la llibertat.
 Blogs, llibertats i independències!
 Eleeee!
 BOOOOOOOOOOOOOOOOMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡PER MOLTS D’ANYS I BONS BLOGOSFERA VILAWEBERA!!!!!!!!!!]