I els mots no són bàlsam.
I els mots no ajuden a tapar el dolor.
I les llàgrimes són pixarades de cocrodil.
I les llàgrimes no ajuden a tapar el dolor.
I una dona autèntica, bona, lluitadora, estimada s’ha infantat dins mi.
Quan n’Antònia ha mort ha nascut en el meu interior.
I la tendré sempre estotjada dins la meva cervellera, dins els meus records.
I viurà en mi fins que jo mateix em mori.