18 de març de 2014
Sense categoria
0 comentaris
cap a la primavera
aquests dies de sol em tornen beneit. tots els arbres del jardí estan a punt de rebentar: gemmes dels lledoners, ulls dels arbres de l’amor, borrons de les figueres…
Les fressèlies amb els seus tons carabassa exhalen un perfum engatador, quan surt a la terrassa m’arriba mesclat amb la ressurrecció del camp tot verd. i aquesta lluna vermell d’ou que no em deixa veure les esteles. Vaig de puta cul amb el XVI Festival de Poesia de la Mediterrània. Però tot està encarrilat. Un poema d’en Colau Dols m’ha fet volar:
Les fressèlies amb els seus tons carabassa exhalen un perfum engatador, quan surt a la terrassa m’arriba mesclat amb la ressurrecció del camp tot verd. i aquesta lluna vermell d’ou que no em deixa veure les esteles. Vaig de puta cul amb el XVI Festival de Poesia de la Mediterrània. Però tot està encarrilat. Un poema d’en Colau Dols m’ha fet volar:
Sera? un mati? com qualsevol mati?,
tal volta un poc de pluja o un poc de vent,
quatre niguls i un raig humil de sol,
fulles que juguen a encalçar-se
i cauen dins la ferida oberta de la terra…
i ara callau, que els convidats ja arriben!
“Benaurada la terra que t’acull,
home felic, i benaurada l’hora
en que? donares el teu cor
als plaers inexhauribles de la saviesa”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!