Plagueta de Bord

 [QUINA TRISTESA LA MORT DE NA TATIANA SISQUELLA! M’AGRADAVA MOLT EL SEU ESTIL, LA SEVA VEU  I EL SEU PENSAMENT!]

Som molt amant de les correspondències dels escriptors que estim. Aquest any passat vaig començar el camí dels cinc volums que formen la Correspondance (Bibliothèque de la Pléiade, NRF) de Gustave Flaubert que són una festa, una delícia i una font de literatura de vegades superior a les seves obres narratives. Ara estic amb les cartes a Louise Colet del segon volum, i resulten d’una frescor, d’una riquesa de matisos i d’una complicitat amorosa intel·ligent extraordinàries. Un llibre d’aquells que quan l’agafes t’atrapa amb la força d’un relat. De James Joyce coneixia algunes de les seves cartes a través d’antologies o articles. Ara ha aparegut una joia: Cartes. Antologia (Obrador Edèndum, Santa Maria de Queralt), a càrrec de Dídac Pujol.

 Ara una altra vegada s’usen els llibres de memòries infantils i juvenils. Dins aquesta ona hi ha un text que m’ha engalipat: El tramvia groc (Editorial Proa) del savi, novel·lista, traductor i crític Joan F. Mira. La casa amb hort del barri de la Torre als afores de València on es va criar el nin Francesc esdevé en la seva prosa un territori simbòlic entre el camp i la ciutat. Allà podrà veure el final de la València dels tarongerars i el començament d’una València del ciment que s’ho menja tot i crea una classe de nous rics mediocres i venuts. Una visió antropològica i un recorregut sentimental s’entrecreuen en una obra d’un ver mestre.

Som un lector fan de Guillermo Cabrera Infante, per la qual cosa tenc una gran alegria perquè han començat a sortir inèdits d’aquell que tenia estotjats en vida. Mapa dibujado de un espía (Galàxia Gutenberg / Círculo de Lectores), és un text autobiogràfic de finals dels seixanta en què ens conta com l’any 1955, quan feia tres anys que era agregat cultural a Bèlgica, torna a l’Havana per assistir a l’enterrament de la seva mare. El clima enrarit d’una capital dominada per la repressió estatal i la pobresa popular apareix en unes planes plenes d’aventures amoroses, especialment amb una tal Silvia, relacions amb amics pròxims i gestions complicades per poder retornar a Europa, on l’espera la seva estimada Miriam, i exiliar-se. Una joieta.

Tothom coneix Dashiel Hammet com l’autor de Collita roja. Però ara acaben de sortir els seus Disparos en la noche. Cuentos completos (RBA), que demostra la seva ploma ardent per la narració breu que amb una sèrie de pinzellades ens arrossega i ens mostra un món. La seva companya Lilian Hellman ens contava a la seva autobiografia que aquests contes moltes de vegades foren rebutjats per les revistes per «Massa atrevits». Això crec que és una de les claus de la seva forma memorable. Hammet va ser un pioner del gènere negre i aquí, escrivint amb una salut feble, sobre malfactors, policies i detectius ens dóna una crònica viscuda d’una Amèrica del Nord plena de vida i del cicle incessant de bons i dolents, de lladres i serenos. Fastuós.