Plagueta de Bord

Amb els ullals plens de molses acaronades amb una certa frenesia de nervis vius, després la serenitat dels ritmes a les branques, a l’atmosfera on els ocells es barallen o resen amb harmònics tan rics que em fan l’efecte d’una droga adormidora, calmant, balsàmica. Així torn de les expedicions camineres pels encontorns. La casa, després, clos de paüres meves, em resulta la casa de l’univers i cada cosa una vibració inoblidable.