Plagueta de Bord

Mir el ciclorama del sol ponent a Telloc. El camp és daurat, la casa color crema, els arbres tacats d’or damunt verd, les peònies refulgents, els agapants tímids, els lliris d’aigua drets i tot l’aire ple de núvols de color de confitura d’albercoc i mel.
És tanta la bellesa de l’hora capvespral que, asseguts al jardí amb uns amics, celebram la nit plena de màgies.
I amb la conversa i l’afecte es dilueix un poc la tristor d’una notícia que m’ha arribat fa poc dins el bàlsam de l’hora foscant quan sembla que qualsevol prodigi és possible.