RELLEGINT GERARD VERGÉS
ESCOLT LES ONES DE LA TRISTESA. Aquesta claror tan estantissa i tan bella no em consola gens. De totes formes m’estim més aquests temps fred i plujós que aquell sol que crema el cul de les llebres. Però quan la malenconia t’impregna com una capa de solitud que et separa del món, hi ha poques coses que et puguin tocar. I per un atzar, que no existeix a l’atzar, m’ha caigut a les mans un poema d’un home català de Tortosa, Gerard Vergés, que vaig conèixer ja fa un parell d’anys, gràcies a l’amabilitat i sensibilitat de l’amic Nicolau Dols, i que fou un descobriment sensacional. Aquest apotecari lletraferit nat l’any 1931 havia entrat en el món de les lletres guanyant el Premi Carles Riba l’any 1981 amb un llibre extraordinari, L’ombra rogenca de la lloba (Enciclopèdia Catalana-Proa), que ja tenia els elements essencials de la seva manera d’inventar músiques verbals: un llenguatge culte d’un home que ja ha llegit tots els llibres i sap que, ai las!, la carn és trista, un llenguatge treballat pel temps i la tecné d’un picapedrer de la lletra, un llenguatge carregat d’energies estimulants, clàssiques i, alhora, d’ara mateix.
&&&
PARLO D’UN RIU MÍTIC I REMORÓS. Aquest és el títol del poema que, com que m’ha fet tanta de companyia en aquest matí plujós i tristíssim, que copiaré in extenso perquè sé que pot acompànyar-te a tu, Lector benigne, en aquests dies cruels i carnissers. Escolta: Tot sovint penso que la meva infància / té una dolça i secreta remor d’aigua. / Parlo de la verdor d’un delta immens; / parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis / com volves vives de la neu més blanca) / i del flamenc rosat (de l’íntim rosa / d’un pit de noia gairebé entrevist). / I parlo del coll-verd brunzint per l’aire / com la pedra llançada per la fona, / de l’anguila subtil com la serpent, / la tenca platejada de les basses. / Parlo del llarg silenci on es fonien / l’aigua dolça del riu, la mar amarga. / Parlo d’un riu entre canyars, domèstic; / parlo -Virgili amic- de l’horta ufana, / dels tarongers florits i l’api tendre, / de l’aixada i la falç, del gos a l’era. / (Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.) / Parlo d’un riu antic, solcat encara / pels vells llaguts: els últims, llegendaris / llaguts, tan afuats com una espasa, / i carregats de vi, de llana, d’ordi, / i amb mariners cantant sobre la popa. / Parlo d’un lent crepuscle que posava / or tremolós a l’aigua amorosida, / punts de llum a les ales dels insectes, / solars reflectiments als ponts llunyans. / Dolça remor de l’aigua en el record.” Els versos han fos la cap dura de la malenconia i com si fos un efecte preparat a posta ha sortit el sol entre la pluja i la bellesa esperançada de l’arc de sant Martí. Aquest poema pertany al llibre Long play per a un ànima trista (Ediorial Proa). L’he llegit en veu alta i el paisatge del riu, els seus ocells i la seva música m’ha travessat d’ampit en ample. Un altre llibre de proses que em va acompanyar molt fou Tretze biografies imperfectes (Editorial Destino), que va guanyar el premi Josep Pla de 1985, on amb una veu tan erudita com justa i plena d’una ironia alegre que no voreja el sarcasme, ens contava la vida de Circe, filla del sol, de l’inquisidor Fernando Niño de Guevara, el pintor Giorgio de Chirico, el trabucaire Panxampla, etc., amb una riquesa de matisos admirable. Vull recordar aquí també la reunió dels seus articles savis, amens, crítics, entretinguts i apassionats que publica al llibre Alfabet per a adults (Perifèric). I, finalment, la seva traducció dels Tots els sonets de Xècspir (Columna) és una altra joia que com tota la seva obra recoman eufòricament. El vaig dur fa tres anys al Festival de Poesia de la Mediterrània i vaig descobrir que la bonhomia, la distinció, la sensibilitat i la intel·ligència de la seva obra es reflectien en la seva persona: un patriarca de luxe. Gràcies, Gerard!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No només se’ns obliga arenunciar a ser catalans, sinó que NO ENS ÉS PERMESA AQUESTA RENÚNCIA! La llengua ens demana que siguem catalans a fons. I els núvols? Els núvols sempre els podem pintar de color rosa:
http://www.youtube.com/watch?v=raXanYjTF18
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!