Plagueta de Bord

Mesquida ja fa temps que sembla dedicat a fer de l’escriptura un gest carnal. I en aquest últim títol ofereix una veritable festa per a la persona que llegeix pendent de tots els detalls: un festival de maneres de dir les coses, i una potència lingüística capaç de fer aturar la lectura per poder rumiar, per poder disfrutar pensant en el perquè i en el com d’aquella determinada estratègia lingüística que, sàvia i reconstruïda des de la forma més ancestral, apareix com una novetat del textualisme contemporani: sensual, eròtic, gairebé. 

El llibre està organitzat en tres parts, de set, vint-i-set, i trenta-set narracions respectivament. La primera part, “Els detalls del món” porta l’epígraf  “El poeta pensa amb tot el cos”, i s’inicia amb una fotografia antiga del port de Sóller. La segona part, “Mallorca és un continent”, l’encapçala una fotografia, austera i també antiga del Molins de Manacor, acompanyada d’una màxima gairebé lul·liana: “La llengua serà feta de natura de cosa”. Aquesta part es tanca amb belles, i ja fugides imatges de Mallorca, antigues fotografies de llocs paradigmàtics de l’illa: Valldemossa, Porto Cristo, el Camí de Formentor, la muntanya de Sant Salvador, el Gorg Blau, Drac Llac Miramar o els Jardins de Raixa. La tercera part, “Sea, sun, sex, and Death” s’inicia amb una cita de Rimbaud (les altres eren mesquidianes): “La Poésie ne ryhmera plus l’action, elle sera en avant”.

He donat aquests detalls perquè penso que expliquen les accions i les intencions de l’autor molt millor que jo ho feria: la general tessitura poètica, entre la nostàlgia i la denúncia, entre la desesperació i l’amor a la terra, a la vida i a la gent. Una tessitura poètica que es filtre per sota del riu de les històries dels nombrosos personatges que són cridats a parlar en un subtil exercici líric d’aparició de la subjectivitat en el llenguatge narratiu. Sabem que Mesquida és biòleg, de manera que en aquests escenaris, hi corre, tanmateix la vida: éssers que l’autor dota de records i de sentiments, de presència viva entre els vius però també entre els morts de la seves memòries personals o col·lectives, gent que viu entre la realitat i el desig. Protagonistes o cronistes comunicatius d’alguna història, objecte d’inspiració o de reflexió dins un teixit literari que sembla talment un fresc sobre cal viva.