Plagueta de Bord

 Francesc Serés és un amic i un escriptor molt bo. La revista Time Out Barcelona li va encomanar uns contes que sortirien cada setmana i no podien tenir més de cinc mil espais, nou-centes cinquanta paraules o sia dues planes i mitja com a màxim. En va fer trenta-set, que formen aquest llibre, Mossegar la poma (Quaderns Crema) i que constitueixen una altra mostra de la capacitat creativa d’un autor que no s’atura d’assatjar noves formes d’escriptura. Puc dir als lectors que varen llegir La força de la gravetat (Quaderns Crema), en què a través de petites històries ens donava una visió de la Catalunya contemporània, que aquest llibre és tota una altra cosa.

&&&

UN EXCEL·LENT PONÇ PUIGDEVALL. L’any 1998 va publicar el recull de contes Era un secret (Quaderns Crema), que va representar la irrupció a les lletres catalanes d’un nou escriptor savi, sensible, detallista, commovedor, que bevia en fonts tan diverses com Onetti, Faulkner, Lowry o la Beat Generation per indicar alguns referents. Si hi ha algun lector que no ha llegit aquest llibre, el pot recuperar perquè val l’alegria. Ara acaba de treure L’atzar favorable (Tusquets), un recull de set contes en què demostra la seva extraordinària força d’estilista de la llengua catalana. A través d’un personatges plens de problemes quotidians que ells mateixos s’han creat moltes de vegades, ix aquest idioma ponçpuigdevallià fet de frases sinuoses i exactes, ritmes que reflecteixen les obsessions i les curolles dels personatges, tot mesclat amb un humor fi que et dóna el punt d’enfocament exacte d‘una llengua que va llatina mentre et fa avançar pels meandres d’una accions interiors que ens diuen molt de nosaltres mateixos. Una obra magnífica i rellegible.

&&&

UN PARELL DE LLIBRES BONS. D’entre les novetats que estic llegint i m’agraden molt en destacaré una quantes. I) El talent (Labreu), de Jordi Nopca. Una novel·la amb un ritme trepidant que ens conta la història de dos editors que roben un prototip capaç de detectar el preuat i fugisser talent narratiu. A partir d’aquí vivim dins un text d’aventures literàries que ens arrossega per pàgines d’una alegria, una imaginació i una sensorialitat extraordinàries. II) Marina Espasa ha publicat La dona que es va perdre (Empúries), en què a partir d’una arquitecta que s’enamora d’un topògraf que forma part dels Talps, uns éssers que volen dominar la Terra, en dóna una faula riquíssima que ens fa volar per camins allunyats de l’evasió i dins els territoris d’un poètica que beu dels grans mestres, Trabal, Perucho, el Grup de Sabadell, Calders, i ens fa lletratremolar els límits de la realitat. Una novel·la ben anticonvencional per a lectors fins i divertits. III) Quan érem feliços (Destino), de Rafel Nadal són unes memòries, bellíssimes, d’un home que pertany a una família nombrosa i patrícia de Girona i ens conta amb primfilada exactesa i amb una cal·ligrafia excel·lent la infantesa i joventut i unes històries tan certes com novel·lesques: la Girona durant el franquisme, els comflictes entre pares i fills, la fam de rebel·lia, la vocació, etc. Un llibre fet a mà i amb sensibilitat.