29 de juny de 2012
Sense categoria
0 comentaris
el mariol·lo xapat fins a la cintura
Diari d’un vellard (XXIV)
Tenc moments de petites felicitats, d’adhesió a la vida, que m’arriben com a ràfagues impensades. Avui dematí quan he baixat del cotxe ell començava a travessar el carrer i em mirava com es mira un arbre o un paisatge desconegut. El bergantell bru tendria una vintena d’anys i anava amb uns calçons curts que deixaven a l’aire unes cames molt elegants. Però el meu esguard s’ha vist travessat per un raig de bellesa d’aquella tan inesperada. El mariol·lo de color d’albercoc tenia els dos tiranys que mostraven l’exuberància de les espatlles i el pit, emperò el lloc més inèdit era el costat dret i esquerra
Tenc moments de petites felicitats, d’adhesió a la vida, que m’arriben com a ràfagues impensades. Avui dematí quan he baixat del cotxe ell començava a travessar el carrer i em mirava com es mira un arbre o un paisatge desconegut. El bergantell bru tendria una vintena d’anys i anava amb uns calçons curts que deixaven a l’aire unes cames molt elegants. Però el meu esguard s’ha vist travessat per un raig de bellesa d’aquella tan inesperada. El mariol·lo de color d’albercoc tenia els dos tiranys que mostraven l’exuberància de les espatlles i el pit, emperò el lloc més inèdit era el costat dret i esquerra
que estaven xapats i deixaven a l’aire el dibuix de les costelles que s’estrenyien fins a la cintura entre un voleiar de roba que balandrejava. Han estat uns instant. Ell crec que no s’ha temut de la meva torbació. Però aquella mirada m’ha alimentat tot el dia i la vull estojar perquè quedi com una part més d’aquest cpbertor vital, d’aquest patchwork que reconforta sobre el meu cos nuu que tremola de solitud.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!