Amb un moment dic el meu estat:
ressuscitat.
Després del recital sopar a la Fàbrica Moritz. Un sopa de ceba sensacional i els amics que queden per l’arrossegada, Susanna Rafart, Antoni Rossell, Emili, Carles , Joan, una senyora de Ginebra sensacional, un escultor de Barcelona, Núria, Elisa, el barri del Raval, les putes negres, el pla d’esbucamenta, els nous carrers, La bata de boatiné, un bar de gais que no ens volen perquè tanquen, la pixa carabassa. I conversar, conversar i conversar amb cançons. Quin guster! Quin feliç cansament quan arrib a la 511 de l’hotel Catalònia! Quins somnis i ensomnis i vidassa!
u