18 de maig de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Després de la caiguda

Amb un moment dic el meu estat: ressuscitat.
Després del recital sopar a la Fàbrica Moritz. Un sopa de ceba sensacional i els amics que queden per l’arrossegada, Susanna Rafart, Antoni Rossell, Emili, Carles , Joan, una senyora de Ginebra sensacional, un escultor de Barcelona, Núria, Elisa, el barri del Raval, les putes negres, el pla d’esbucamenta, els nous carrers, La bata de boatiné, un bar de gais que no ens volen perquè tanquen, la pixa carabassa. I conversar, conversar i conversar amb cançons. Quin guster! Quin feliç cansament quan arrib a la 511 de l’hotel Catalònia! Quins somnis i ensomnis i vidassa!

u

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!