19 d'abril de 2012
Sense categoria
0 comentaris
mar vella
Diari d’un vellard (II)
Es torbador de veure que una situació humana tan concreta com la meva encaixi d’un manera tan justa com el boig poruc.
Caminava devora els roquissars plens de fonoll marí i esquitxos d’ones. L’he vist d’enfora: unes cames llarguíssimes sota un shorts blancs. He pensat que tendria fred. Quan s’acostava he mirat el paquet amb atenció: petits collons ben estrets a l’esquerra i l’ombra d’un pixa mig enravenada. Duia barba curta i negra. No m’ha mirat.
He tancat els ulls i he vist com el besava als morros que eren prims i durs. He vist la seva polla dins la meva boca. Una polla petitona que em permetia enviar-me-la fins a la gola. No m’ofegava i ell panteixava. El ventre pla tremolava de gust.
Quan he obert els ulls ell ja no hi era i he pensat que gràcies a la comèdia eròtica i les seves sublimacions no puc dir que hagi perdut veritablement el temps.
Es torbador de veure que una situació humana tan concreta com la meva encaixi d’un manera tan justa com el boig poruc.
Caminava devora els roquissars plens de fonoll marí i esquitxos d’ones. L’he vist d’enfora: unes cames llarguíssimes sota un shorts blancs. He pensat que tendria fred. Quan s’acostava he mirat el paquet amb atenció: petits collons ben estrets a l’esquerra i l’ombra d’un pixa mig enravenada. Duia barba curta i negra. No m’ha mirat.
He tancat els ulls i he vist com el besava als morros que eren prims i durs. He vist la seva polla dins la meva boca. Una polla petitona que em permetia enviar-me-la fins a la gola. No m’ofegava i ell panteixava. El ventre pla tremolava de gust.
Quan he obert els ulls ell ja no hi era i he pensat que gràcies a la comèdia eròtica i les seves sublimacions no puc dir que hagi perdut veritablement el temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!