5 de febrer de 2012
Sense categoria
1 comentari
més neu damunt la botànica i la zoologia del jardí, els ametlerars, la serra de Tramuntana, Mallorca
Cau la neu damunt la Plagueta de bord, cauen les flòvies damunt les meves idees, cauen els flocs arreuarreu; pas una penada perquè tenc por que no es cremi la Plagueta de bord, les meves idees i l’arreuarreu.
M’he passat una mala fi de temps treient la neu de les fulles immenses i nerviades de les colocàssies de la padrina Joana Payeras Capó i dels seus geranis. La neu m’ha fet pensar en ella, en el naixament del meu germà el 1956, en els camps gebrats del Mas d’en Sales de Castelló de la Plana, en la meva joventut esquiadora per la Molina, en Veronica Huston escoltant la bella melodia que tanca «Els morts» de Joyce-Huston.
Sempre el mateix: neu, amort.
Com llegir la neu?
Com el marit de la Veronica Huston al final de la pel·lícula quan veu com cauen els flocs damunt el Món?
M’he passat una mala fi de temps treient la neu de les fulles immenses i nerviades de les colocàssies de la padrina Joana Payeras Capó i dels seus geranis. La neu m’ha fet pensar en ella, en el naixament del meu germà el 1956, en els camps gebrats del Mas d’en Sales de Castelló de la Plana, en la meva joventut esquiadora per la Molina, en Veronica Huston escoltant la bella melodia que tanca «Els morts» de Joyce-Huston.
Sempre el mateix: neu, amort.
Com llegir la neu?
Com el marit de la Veronica Huston al final de la pel·lícula quan veu com cauen els flocs damunt el Món?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Biel, coneixedor del teu saber fer literari i botànic, sorprès de les teves aficions d,esquiador. Segueix escrivint sempre, cada dia, gràcies.