Plagueta de Bord

El respecte per les llengües
 
Des del desembre passat, que és quan es produïren les tres sentències del Tribunal
Suprem a favor de la demanda interposada per tres famílies demanant l’escolarització
en castellà a Catalunya per als seus fills, els intents d’agressió a la llengua catalana i
al model lingüístic català a l’escola sembla que no tenen aturador. No sols es posa en
qüestió un model lingüístic integrador que ha donat més que bons resultats i que fins i
tot ha servit d’inspiració per a d’altres països, sinó que ha estat fonamental per evitar la
fractura social. S’han alçat veus de queixa des de tots els àmbits de la societat
catalana i tant des de la Plataforma Som.Escola, de la qual el PEN Català és membre
des de la seva creació, com des de diversos estaments de la societat civil, de
l’acadèmia i de la política, s’ha fet front comú per demostrar que la llengua és un eix
vertebrador de la nostra societat i que no estem disposats a cedir, i menys per una
absurditat que tergiversa la realitat sociolingüística catalana, només amb l’afany de
treure’n un rèdit polític indecorós.
Si bé és absurd que es pretengui canviar un model lingüístic només pel caprici de tres
famílies disposades a excloure els seus fills de la integració al país on viuen i de
manllevar-los la possibilitat de conèixer una llengua de cultura com ho és el català, cal
tenir present que es tracta d’un nou intent de genocidi lingüístic. Privar els infants i
joves de la llengua del país és, al cap de pocs anys, privar tota la població de parlar la
pròpia llengua, perquè ben aviat hi haurà joves i nens que si no han estudiat mai català
a l’escola poden no ser competents lingüísticament en aquesta llengua i això obligaria
els catalanoparlants a canviar encara més de llengua o, senzillament, veure’s obligats
a no parlar-la. 
Una altra de les repercussions toca de ple la literatura. L’ensenyament de la llengua i
de la literatura catalanes a l’educació secundària ja s’ha vist minvat des de fa uns
cursos amb una hora setmanal menys. Això també comporta en l’alumnat un menor
coneixement de la seva pròpia tradició cultural i literària i s’entra de ple en un procés
d’aculturació que té efectes irrecuperables en pocs anys. Com assegurem la
continuïtat de la nostra literatura sense una bona formació que vetlli pel coneixement
de la pròpia tradició literària?
Veiem com cada vegada més corren aires involucionistes en aquesta matèria, que
demanen una postura de fermesa per part de tota la societat i, d’una manera especial,
del nostre col·lectiu d’escriptors, per qui la llengua és l’eina fonamental.
L’escriptor català ja veu prou minvades les seves possibilitats pel fet de pertànyer a
una cultura forta sí, però depenent d’un estat que no sols no li dóna suport, sinó que la
veu com un caprici o com una nosa. La major part de frens que troba la nostra cultura
a nivell internacional no vénen pas de fora sinó de dins de l’Estat espanyol. L’any
passat ja us donàvem notícia de l’Informe que el PEN Català va fer per a Nacions
Unides sobre el tractament minoratiu de la llengua catalana en l’àmbit de la
Justícia per part de l’Estat espanyol. Aquests dies passats hem vist com una altra
sentència anul·la l’oficialitat de l’aranès, aprovada pel Parlament de Catalunya. Això
precisament quan, en el passat Congrés Internacional del PEN a Belgrad, celebrat
del 12 al 18 de setembre, hem pogut veure renéixer el PEN Occità, apadrinat pel PEN
Català.
Una darrera atzagaiada que ens afecta també de ple fa referència als Premis Ciutat
de Palma. El nou govern del PP ha decidit convertir-lo en un premi bilingüe després de
32 anys de ser convocat única i exclusivament en català. Lluny de semblar una
mesura equitativa per donar veu a totes dues literatures, no podem deixar de veure-hi
una maniobra de minoració del premi pel que fa al català, a part d’una injustícia
respecte dels escriptors que s’han posat al servei de la llengua catalana, que ja
sacrifiquen amb el seu compromís un nombre més gran de lectors i una diversitat de
premis molt més gran, que és la que té a disposició l’escriptor en castellà. El Manifest
que vam confegir conjuntament amb l’AELC us demana que reaccionem contra aquest
fet, que té conseqüències molt nocives i que és una gota més en aquest mar de
despropòsits i agressions cap a la nostra llengua i cultura.
El PEN Català continua treballant i fent pressió per tal de minimitzar, quan no evitar,
aquestes situacions gens respectuoses envers la llengua i la literatura catalanes. I més
ara que podem enorgullir-nos de tenir durant tres anys més la presidència a nivell
internacional del Programa de Traducció i Drets lingüístics, en la persona de
Josep M. Terricabras.
Reaccionem amb fermesa davant la situació, sobretot els qui des dels mitjans podeu
influir a crear opinió, i continuem treballant per aconseguir el respecte pels drets de
totes les llengües a desenvolupar-se amb normalitat.
 
 
Carme Arenas
19 d’octubre de 2011

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!