27 de setembre de 2011
Sense categoria
1 comentari

50 ANYS SENSE LA PERSONA DE JOSEP MARIA DE SAGARRA PERÒ AMB TOTA LA SEVA OBRA

Tal dia com avui, el 27 de setembre de 1961, moria a Barcelona una de les plomes més eficaces, populars, treballadores i clàssiques que han creat el català que nosaltres podem parlar i escriure: Josep Maria de Sagarra. Ara ja tenim dinou volums de la seva obra en edició crítica a cura de Narcís Garolera.
De jovenet vaig tenir la sort de llegir la seva poesia, els seus articles i les seves memòries i em va flipar. La novel·la Vida privada fou un xoc. Les traduccions de la Comèdia i de Xècspir un gust. Una lletra que va per feina i, alhora, crea, una lletra que mostra i demostra amb una economia de llenguatge i una gran fastuositat entremesclades. Un poeta, un narrador, un teatrer. Un dels grans clàssics contemporanis.
I, mentrestant, en Josep Maria de Sagarra ploraria llàgrimes de sang quan veiés com es tracta a la seva estimada llengua catalana. LLegiu la informació que m’ha donat Jaume Mateu Martí:

A parer de l’Observatori de la Llengua Catalana (OLC), la raó
monolingüe d’Estat s’imposa antijurídicament als compromisos internacionals que
configuren l’ordre públic europeu. Aquest podria ser el titular del tercer
informe de l’OLC sobre
sobre l’aplicació a l’Estat espanyol de la Carta Europea de les
Llengües Regionals o Minoritàries, en relació a la llengua catalana.

L’Observatori
de la Llengua Catalana
fou creat per
iniciativa de setze entitats cíviques i culturals d’arreu dels països de
llengua catalana, que volien fer un seguiment i una avaluació de la llengua
catalana -amb la major solvència i rigor acadèmic possible- pel que fa tant al
seu ús social com al marc legal en què es desenvolupa.

Cada tres anys,
l’Estat espanyol ha d’enviar al Consell d’Europa un Informe sobre el compliment,
per part de l’Estat, de la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (o
CELRM), un tractat d’abast europeu que va signar el 1992, i que va ratificar el
2001. El 30 de juliol de 2010, el govern de l’Estat va sotmetre el seu tercer
informe a la consideració del Consell d’Europa.

D’acord amb la Carta, els organismes o
associacions legalment establerts en una part podran cridar l’atenció del
Comitè d’Experts sobre qüestions relatives als compromisos presos per aquesta
part en virtut de la Part III
d’aquesta Carta. Amb aquesta documentació, i prèvia una visita a l’Estat per
comprovar sobre el terreny el compliment de la Carta, el Comitè d’Experts podrà tenir en compte
aquestes informacions en la preparació de l’informe preceptiu adreçat al Comitè
de Ministres. Aquest informe contindrà en particular les propostes del Comitè
d’Experts al Comitè de Ministres amb vista a la preparació, si s’escau, de
recomanacions d’aquest darrer a una o diverses parts.

L’Observatori de la
Llengua Catalana
col·laborà activament en la preparació de les visites que
va fer el mes de juliol una delegació del Comitè d’Experts a -pel que fa a la
llengua catalana- les ciutats de Palma, València i Saragossa (on també s’ha
interessat pel cas de l’aragonès).

Ara informa que, a
més dels contactes directes de membres de l’Observatori amb aquesta delegació,
l’Observatori de la Llengua Catalana
ha enviat el seu propi informe al Consell d’Europa. El ponent de
l’informe ha estat el professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions
Internacionals a la
Universitat Rovira i Virgili, el doctor Santiago Castellà i Surribas.

 En síntesi, l’informe, de 24
pàgines més anexos,

 • Denuncia l’absoluta passivitat de l’Estat espanyol
davant la progressiva creació d’un clima social i polític contrari a la
diversitat i al plurilingüisme, per part de poderosos mitjans de comunicació i
sectors socials espanyols.

 • Denuncia el continuat incompliment, per part de
l’administració de l’Estat i en l’administració de justícia, de les seves
obligacions.

 • Denuncia els atacs al sistema educatiu català, pel
qual el mateix Comitè d’Experts havia expressat la
seva admiració en informes anteriorsiv, a la vegada que el model vigent (però
que corre el perill de ser encara rebaixat) tant a les Illes Balears com a la Comunitat Valenciana
no garanteix ni de lluny l’objectiu dels sistema escolar de garantir que en
acabar l’escolarització obligatòria tot els alumnes dominin les dues llengües
oficials”.

 • Denuncia les totalment desproporcionades multes
imposades per la Generalitat Valenciana
a Acció Cultural del País Valencià per no haver tancat els repetidors que hi
permetien veure TV3 per TDT, i la manca de voluntat política, per part del
mateix govern, d’arribar a un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya.

 • Denuncia la continuada manca de reconeixement
oficial de la llengua catalana a l’Aragó (oficialitat que no es va atorgar quan
es va modificar l’Estatut d’Autonomia d’Aragó el 2007).

 L’Observatori fa constar que aquesta acció s’emmarca en
el Dia Europeu de les llengües (26 de setembre), dia instituït pel Consell
d’Europa ara fa deu anys.

Els interessats poden accedir al text sencer de l’informe
de l’Observatori aquí:

 • Versió en
català:

http://cv.uoc.edu/~grc0_003638_web/2011_TERCER_INFORME_OBSERVATORI_CATALA.pdf

 • Versió en
anglès:

http://cv.uoc.edu/~grc0_003638_web/2011_THIRD_CATALAN_OBSERVATORY_REPORT.pdf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!