Viatge al país de la lectura (VII)
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
ESCOLT,
OLOR I SABOR DE LA TERRA HUMANAL
Per saber pintar, cal saber llegir i per saber llegir cal
saber viure.
L’ull
escolta, cal escoltar la pintura!
L’ull
ensuma, cal ensumar la pintura!
L’ull
tasta, cal assaborir la pintura!
Tota
aquesta tesel·la és un feix d’afirmacions que no tenen cap energia provocativa sinó
descriptiva: el retaule de Miquel Barceló, tota la capella del Santíssim, i cal
no oblidar mai que l’aire i la llum són capella, fa música polifònica que pots
escoltar quan saps veure amb concentració meditativa, saps degustar amb les
fues obertes de les percepcions, saps sentir amb els pensaments tan volàtils
com intensos, tota aquella
atmosfera d’estímuls, d’incitacions, d’electricitats, de flaixos i de llamps
—per donar alguns noms corrents a les il·luminacions de l’esperit—; tota la
capella del Santíssim fa olor de terrossar banyat i de saladina amb íode i de
blat madur i de celler orejat i d’aquella calor perfumada de l’ull del forn
quan treuen el pa cuit i dels grans paisatges silenciosos i siderals del fons
marí i de les onades on passejar la ment; tota la capella del Santíssim té gust
de jardí tancat, d’hort feliç, de fruiterar madur, de selva clara, de palmeral
del temps; tota la capella del Santíssim que Miquel Barceló ha bastit a cops i
carícies de punys, de peus, de mans, de cap, de cos i de consciència és una
obra mestra.
[Foto Agustí Torres]
Sí, una obra mestra per un motiu primer i fundador: perquè és
alhora i simultàniament i al mateix temps alguna cosa extremadament treballada
i que posseix un aire totalment improvisat. Miquel Barceló ha fet capella amb
una espontaneïtat molt pensada i molt laxa sense que això sia un oxímoron. No
veieu una velocitat de la llum fixa en tota feta, una dinàmica de l’espai-temps
immòbil que no deixa de funcionar sense atur possible?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Biel!
Estic preprant un llibre d’entrevistes del meu bloc Antaviana. Com que ets un dels entrevistats, si vols aparèixer al llibre, només cal que m’enviïs una biografia teva i una fotografia al meu correu rcanovalls@gmail.com. També pots proposar un títol per afegir-lo al llistat dels títols proposats.
T’enllaço l’entrevista per si vols fer-hi una ullada: Llegim amb Biel Mesquida.
http://rcanovalls.blogspot.com/2010/04/llegim-amb-biel-mesquida.html
Gràcies!