LLUITEM PER LA DEFENSA DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES
ESTIC ENRABIAT, ESTIC INDIGNAT, ESTIC EMPRENYAT!
VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!
VERGONYA, MAS I MASCARELL, VERGONYA!
AQUESTA LLEI DE SIMPLIFICACIÓ ÉS UNA PICONADORA QUE ENS VOL LAMINAR,
NONINGUNEJAR, ROBOTITZAR I ANUL·LAR.
SIGN LA LLETRA DE DEL VALENT DEGÀ FRANCESC PARCERISES I DELS EX-DEGANS
EN DEFENSA D’UNA INSTITUCIÓ CULTURAL AMENAÇADA COM A ESCRIPTOR I COM A CIUTADÀ.
En defensa de la Institució de les Lletres Catalanes
Assabentats de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i
reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, i
del que s’hi diu a la Secció 35ª i a l’apartat de “Derogació de normes
amb rang legal”, volem manifestar-nos en contra de la proposada
modificació del caràcter de la Institució de les Lletres Catalanes
(ILC), que considerem perillosament restrictiva i entenem que n’amenaça
la continuïtat. La Institució de les Lletres Catalanes és, avui, l’únic
organisme públic que té com a objectiu fundacional vetllar per la
difusió de la literatura i donar suport als escriptors.
Impulsada des de les diferents associacions d’escriptors i creada el
1987 sota el govern de CiU, la ILC va recollir i ha mantingut l’esperit
històric de la ILC republicana, que va saber aglutinar, en la seva curta
vida entre el 1937 i el 1939, escriptors de totes les tendències
polítiques i va saber fer una difusió cabdal de la millor literatura del
moment (va publicar Per comprendre de Carles Riba, La fam de Joan Oliver, Aloma de Mercè Rodoreda, El renaixement de Walter Pater en traducció de M. Manent, Hores angleses de F. Soldevila…, va impulsar la Revista de Catalunya,
les biblioteques al front, etc.). D’ençà de la seva refundació ara fa
25 anys, la ILC també ha dut la veu i l’obra dels escriptors a escoles,
ateneus, biblioteques, festivals, centres d’atenció primària, presons…
i ha dinamitzat la xarxa de les cases museu, les exposicions sobre
temes literaris (Rodoreda, Pla, Juan Arbó, Verdaguer, Manent, Ruyra,
Sindreu, Alcover/Costa i Llobera, Monzó, Salvat-Papasseit…), els
centenaris (Pla, Verdaguer, Rodoreda, Màrius Torres, Maragall…), els
ajuts a la creació i a la traducció i a les entitats amb activitats de
caire literari. Malgrat els seus recursos limitats (a frec dels 4M€ el
2010, en principi menys de 3M€ aquest 2011), es pot dir que la ILC ha
ajudat bona part de les obres de creació, recerca i traducció que
marquen l’últim quart de segle de la literatura catalana; de vegades ho
ha fet només donant l’ajut per tirar endavant l’impuls inicial a un
projecte, d’altres proporcionant als escriptors el temps necessari per
acabar de forma definitiva un llibre llargament preparat, però sempre
per dotar els escriptors del suport imprescindible en la seva tasca de
creació. L’any 2010, les subvencions concedides a escriptors, editors i
entitats que promouen la literatura catalana i la lectura van arribar a
superar els 1,5M€, més del 46% del pressupost total de la ILC. Però la
ILC no sols dóna subvencions. En l’acció directa, per exemple, l’any
2010 només en un sol dels programes de la ILC, l’anomenat “Itineraris de
Lectura”, es van enviar 76 autors a fer 396 intervencions en escoles de
256 poblacions diferents. La base de dades del Qui és qui, l’ajut al
desenvolupament de projectes com TRACES de la UAB o Lletra de la UOC, el
fòrum on-line Què llegeixes?, el mapa festivalsliteraris.cat
i l’ús dels recursos 2.0, són bona prova de l’interès que la ILC ha
posat en les noves tecnologies. Totes aquestes activitats, llargues
d’enumerar i fetes amb una extrema professionalitat, serà difícil que es
puguin dur a terme amb menys cost, més simplificació i agilitat
administrativa, ja que el capítol de despeses de personal de la ILC
només se situa al voltant del 20% del seu pressupost i és molt
improbable que una “unitat de suport administratiu”, com diu
l’Avantprojecte de llei, pugui fer aquesta feina amb la mateixa
expertesa, diligència i el know how acumulat en 25 anys de treball constant.
D’altra banda, justament pel que van ser els seus inicis, la ILC és
governada per una Junta i un Consell Assessor on són representats tots
els sectors relacionats amb la literatura. Aquesta estructura és, avui,
l’únic model vigent i operatiu en què la societat civil del món de les
lletres té una veu directa en les decisions i programes d’una institució
pública al seu servei. Un exemple, per tant, que hauria de ser imitat i
no pas eliminat. La seva condició d’Entitat Autònoma, a més, fa que les
seves activitats al servei de la literatura no tinguin altres fronteres
que les del domini lingüístic, i no es troba sotmesa a limitacions de
polítiques autonòmiques. Els escriptors de la Catalunya Nord, del País
Valencià, de les Illes, de la Franja, d’Andorra o de l’Alguer sempre han
estat part integral dels programes de la ILC.
Els sotasignats considerem una greu manca de visió política la
proposta d’eliminar l’actual caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC.
Creiem que no ho justifica ni el cost de la ILC, ni altres propostes
(avui inexistents) de polítiques de més abast destinades a salvaguardar i
promoure el sistema literari català, ni la centralització de l’execució
d’una política cultural que perdria el lligam que ara manté amb el món
de les lletres; i exigim, doncs, que es respecti el caràcter d’Entitat
Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern.
Francesc Parcerisas, degà ILC; Josep Mª Benet i Jornet,
ex-degà ILC; Mª Antònia Oliver, ex-degana ILC; Josep Mª Castellet,
ex-degà ILC; Feliu Formosa, ex-degà ILC i Premi d’Honor de les Lletres
Catalanes; Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joaquim
Molas, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
……aquesta institució, per cert que no n’ havia sentit a parlar mai tant, durant el tripartit no n’ he sentit a parlar mai, la seva acvtivitat devia ser molt discreta i silenciosa.
La gent no es pot apropiar les coses publiques com si fóssim seves, el departament de Cultura vetllarà per la Institució de les lletres catalanes, home! perquè aquesta desconfiança?
a què treu cap?
Vosaltres sou els bons i en mascarell el dolent?
Va,home!!
Que ja ens afaitem!!