CADA DIA ÉS EL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Des d’un bon dematí a les ràdios ja m’han recordat la feta. Fa cent anys que celebram el Dia Internacional de la Dona instituït per lluitar per a la igualtat entre dones i homes, per aconseguir que s’acabi tant de patriarcalisme, tant de masclisme, tant d’esclavatge dissimulat, tanta de discriminació i tanta de violència contra les dones.
Enguany el XIII Festival de Poesia de la Mediterrània tendrà com a leitmotiv la lluita contra la violència que sofreixen les dones i hi haurà una discriminació positiva de les dones o sia que el nombre de poetes dones superarà el nombre de poetes homes. És un símbol, és una cosa menuda però que s’afegeix a la lluita, literalment i en tots els sentits, que hi ha arreu del Món.
No basta un dia per viure aquesta relaitat: cada dia és el dia de la dona. I cada dia, tant els homes com les dones, hem de actuar per rompre les injustícies, les desigualtats, les violències, els mal rotllos que ataquen la dona per tots els cantons. enguany ja hi ha 14 dones assassinades a l’estat espanyol. Quina misèria mental! Quin dolor!
I els homes hem de ser conscients de la nostra misogínia, heretada i educacional i social, i l’hem de fer desaparèixer de les nostres existències per tots els mitjans. Hem de matar el misògin que tots els homes duim dedins!!!!
VISCA, VISCA, VISCA, LA LLUITA FEMINISTA!
Manifest de la Comissió 8 de març 2011 amb adhesions
Aqui tenim el manifest unitari de la Comissió 8 de març de 2011. Per adherir-vos, podeu enviar un correu a vuitdemars2011@gmail.com o vuitdemars@pangea.org.
Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials.
8 de març 2011
Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones
feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!
Mentre els grans clubs de banquers,
especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis,
nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de
les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més
precàries, als desnonaments i a la pobresa. Fent les mil i una per a
compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i
de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el
doble però cobrant la meitat. L’economia “globalitzada” i “competitiva”
se sustenta sobre aquesta doble explotació. I mentre ens inflem de
pastilles per a suportar-ho i la nostra salut va fent-se miques, els
governs actuals, es diguin de dretes o esquerres, retallen sense
vergonya els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges,
tot sigui per a satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del
món. Si nosaltres parem, s’atura tot! Per quan una vaga de dones?
Per si no fos prou, dia sí, dia també,
una d’entre nosaltres és assassinada per l’expressió més brutal de les
desigualats entre homes i dones que és la violència masclista. A penes
instal·lat, el nou govern de CiU no s’ho ha pensat dos cops per a
anunciar tot tipus de retallades, començant per eliminar sense complexes
el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que entre
d’altres coses, va demostrar que una de cada quatre dones ha patit
violència masclista greu en algun moment de la seva vida a Catalunya.
Amb aquest gran “ímpetu estalviador”, els convergents han eliminat també
la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el treball, perquè la
igualtat al mercat laboral “seria un detall sense importància”… Un
“detall” que en ple segle XXI, els homes, sols per ser-ho, cobrin un 30%
més que nosaltres en el mercat laboral. Mentrestant, la nova llei del
dret a l’avortament està pendent d’aplicació (i de finançament per part
de les CCAA), i potser resultarà que fins i tot ens les haurem de
continuar empescant per a poder exercir aquest “luxe” de decidir sobre
els nostres propis cossos i maternitats… Per no parlar de la coneguda
com Llei de la Dependència, de la que a vegades, les persones en reben
l’ajuda quan ja és massa tard, si és que l’arriben a rebre. Però de què
ens queixem? Que no hi ha peles i estem en crisi! A no ser que vingui
“sa santedat” Ratzinger a Barcelona, llavors sí que els poders públics
deixen anar alguns milions d’euros de les nostres butxaques per a
costejar el viatge d’un medievalista misogin i homòfob declarat, ja que
la seva visita al temple modernista atraurà més turistes a aquesta
Barcelona-aparador, la “millor botiga del món”.
A la vora dels congressos per a homes
amb corbata, prop dels hotels de luxe, malviuen vídues amb pensions
irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes
lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, dones joves amb
salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers
astronòmics per la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades
per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis
bàsics perquè porten un vel integral… Ah, sí! Perquè ara resulta que
alguns polítics ben apoltronats diuen que ens volen “alliberar” a cop de
prohibicions! No ho tenen clar que del nostre alliberament ens en
encarreguem nosaltres mateixes?
I tenim molta feina, ja que patim més
que ningú una crisi creada per uns delinqüents financers, vivint
l’agudització de les retallades socials, la violència sexista ens afecta
a totes, els feminicidis i els crims d’odi cap a nosaltres que se
succeeixen arreu del món en tota impunitat. La lesbofòbia i la
transfòbia són el pa de cada dia de milers de dones. I “la cirera del
pastís” patriarcal: l’especulació sobre els nostres cossos, la imposició
d’un model que ens vol objectes sexuals, complaents, obedients, sempre
somrients a les imbecil·litats de certs desigs masculins… Mantenint-nos
contínuament insatisfetes amb la nostra imatge, patint anorèxia o
bulímia, sent carn de canó de publicitats sexistes i degradants que
inunden la ciutat.
Que els serveis públics són poquíssims?
Que des de fa 40 anys els homes incrementen la seva participació al
treball de la llar a raó d’un minut per any? Que cada vegada ens
violenten més, a casa o al carrer? Calleu! Que juga el Barça! I aquí sí
que no s’hi nota la crisi. Un altre gran “club d’homes”, i és que si
haguéssim de parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem
dir que són com el Vaticà, funcionen a partir d’una discriminació oberta
i no qüestionada cap a les dones, que sols servim per a netejar algun
altar… o per fer d’acompanyant dels “grans futbolistes”. Companyes,
apaguem la TV i solidaritzem-nos amb les nostres camarades egípcies,
tunisianes, algerianes i amb les dones del món sencer que avui 8 de
març, i durant cada dia de l’any, resisteixen i lluiten per aconseguir
ser dones lliures! El camí de la nostra emancipació passa per la
conquesta de reivindicacions que reclamem des del primer 8 de març!
Dones feministes dels Països Catalans, el carrer és nostre… i com recorden les nostres companyes italianes, si no és ara, quan?
És ara i sempre!
- Prou retallades de drets i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!
- Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim
recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista.
Exigim recursos per fer front a aquesta greu xacra social.
- Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals
i una taxa a les transaccions bancàries, per a un millor repartiment de
la riquesa!
- Demanem un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!
- Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!
- Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!
- Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuit !
VISCA LES LLUITES FEMINISTES D’AQUI I D’ARREU !
Adhesions:
Col·lectives: Joves
d’Esquerra Verda; Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra
Independentista (CAJEI); Entrepobles; ACSUR-Las Segovias Catalunya;
Pròleg, La llibreria de les Dones; Hildegarda, Associació cultural de
Dones; Fundació Indera; Federació de Casals de Joves de Catalunya;
Comissió de la Plataforma unitària contra les violències de gènere; Ca
la Dona; Vocalia de Dones de l’Associació de Veïnes i Veins de
l’Esquerra de l’Eixample; Centre de Cultura de la Dona Francesca
Bonnemaison; Ca la Dona; L’altra Italia (Barcelona); Revolta
Global-Esquerra Anticapitalista; En Lluita; Endavant; Dones amb
Iniciativa; Secretaria de la Dona de CCOO; Solidaritat per la
Independència; Federació Catalana d’ONG de Desenvolupament; Creación
Positiva.
Individuals: Belén González Zapico; Elena Martín Alcón; Àngels Martínez Castells; Francesc (Quico) Romeu Juvé.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
per les teves paraules. I no, tu no ets misògin, en els teus adins no hi ha ni ombra ni llavor de masclisme i els teus bells i forts escrits són una comprensió sensible de la dona. Una abraçada admirada i cordial . Carme-Laura