Plagueta de Bord

UNA LLIÇÓ DE CIVILITAT EN UNS TEMPS DE BARBÀRIE

La cronologia dels fets és molt senzilla: el proppassat novembre la Unesco va declarar, de Nairobi estant, el cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquesta feta em va omplir d’alegria. Aquest plagueter de petit quan era escolanet a l’església de Sant Josep de Manacor —devers el 1955— va cantar la Sibil·la una nit de Matines, tot vestit amb una capa de seda, una espècie de pijama i un turbant: tot blanc crema. Ho record entre somnis com una feta i una festa impressionant.

[Foto: La cantant i el plagueter: un regal de l’amic P. P. A. Gràcies!]
@font-face {
font-family: “Times”;
}@font-face {
font-family: “Cambria”;
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; }

 Després,
de gran, quan ja era amic de Maria del Mar Bonet, des de 1977 li sent cantar la
Sibil·la, tenc una gravació seva de 1979, i l’he seguida amb diverses
gravacions youtubesques aquests dotze anys darrers en què cada nit de Nadal
l’ha cantada a l’església de la Bonanova de Barcelona. Al sopar de Nadal que
fem a casa, sempre és ella, amb la seva veu sibil·lera, la que engronsa els
nostres bons desitjos i els nostres somnis. Per això, quan vaig saber la
notícia de la Unesco, em va faltar temps per telefonar a la Bonet i
felicitar-la com una de les meves intèrprets de la Sibil·la. I parlàrem d’una
de les seves grans il·lusions: cantar la Sibil·la a la Seu de Mallorca. Després
tot va anar rodat: el president del Capítol de la Seu i el vicepresident, Joan
Bauçà i Teodor Suau, ja havien pensat en un acte sibil·ler amb ella. Una
informació suplementària: a Mallorca la Sibil·la es cantava tradicionalment dos
dies a l’any: la nit de Nadal a les Matines i el dia dels Reis. Dit i fet: tot
es va preparar amb reflexió i entusiasme. Es faria un acte a la Seu de Mallorca
l’horabaixa del dia dels Reis a les 20 hores que tendria dues parts: a la
primera hi hauria una presentació que faria el president del Capítol i dues
breus intervencions: la primera d’un musicòleg, Francesc Vicens, i la segona
d’un canonge, Teodor Suau, que glosarien el cant sibil·ler des de dos punts de
vista, el de la història i el de la litúrgia. A la segona part, després d’un
interludi en què l’organista de la Seu, Bartomeu Veny, interpretaria un peça musical,
la Sonatina de Bernat Julià, Maria
del Mar Bonet cantaria la Sibil·la acompanyada per la Coral Universitat de les
Illes Balears, el músic Lautaro Rosas, dirigits per Joan Company.
Tot va anar perfecte fins que dos dies abans dels Reis Maria del Mar Bonet va
començar a sentir els primers símptomes d’un constipat. Som testimoni de la
preocupació que va envair la cantant, que va posar-se en contacte amb el seu
metge i amb la seva foniatra per poder posar remei a aquella afecció. Varen ser
hores i hores d’exercicis, de prendre tota casta de remeis per poder atacar
aquella afonia que s’apoderava de les cordes vocals de la cantant. Som
testimoni del combat, que va durar fins al mateix dia dels Reis a les cinc de
l’horabaixa, quan s’havia de fer un assaig general a l’antic Hospital de Sant
Pere i Sant Bernat, en què la Bonet va haver de reconèixer la terrible
evidència: no podia cantar. Però Maria del Mar Bonet és una dona forta i
entregada i va decidir que pujaria  a l’altar major, i com que no podia
fer res més contaria a la gent tot allò que li havia passat, i acompanyada del
bazooki de Lautaro Rosas llegiria el text de la Sibil·la. Vaig estar al seu
costat en els assajos que amb la veu destrossada va fer preparant-se per a la
representació. A la Seu de Mallorca des de les set ja no hi cabia ningú: unes
quatre mil persones esperaven aquell cant. A les vuit en punt començà la
presentació. Vull subratllar que aquest plagueter passava molta de pena perquè
amb tanta de gent tenia por que quan la Bonet contàs la feta no hi hagués algun
grup exaltat que protestàs per la frustració. Puc assegurar que el públic,
aquells escoltadors fervents, reberen emocionats les paraules veritables i
trencades de la Bonet que confessava el seu calvari, i quan acabà la narració
li agraïren aquells mots dits amb la veu rompuda amb uns aplaudiments tan
intensos com sentits. Maria del Mar Bonet va fer una lectura dels versos de la
Sibil·la amb la veu malalta plena de serenitat i claror dins un silenci
impressionant. Els aplaudiments de bell nou foren magnífics. Després la Coral
Universitat de les Illes Balears, amb tres solistes coraleres, va cantar amb
força
i sentiment la Sibil·la, dirigida esplèndidament per Joan Company. Al final
sortiren a saludar tots els participants i la darrera fou la Bonet, que aixecà
un gran volum de mambelletes. Va ser una gran lliçó civilitzatòria: de la
cantant i del públic. Maria del Mar Bonet, perquè d’una forma clara i sentida
va dir la seva veritat trista i dura, el públic, perquè va saber acceptar
aquella frustració i embolicà amb el silenci respectuós per un cantó i amb els
aplaudiments intensos per l’altre l’entrega de la cantant. Un espectacle
immens, commovedor, històric. Un acte cultural local i europeu: mundial!
I ara ens podem donar una cita: fins l’any que ve el dia 6 de gener de MMXII,
en què Maria del Mar Bonet cantarà la Sibil·la  a la Seu de Mallorca!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!