22 de desembre de 2010
Sense categoria
2 comentaris

quin gust ‘homersea’ celebrant els 15 anys de Vilaweb!!!

El matí d’aquest 22 de desembre és rúfol, amb un tel de boira i una pluja cama d’aranya. El temps m’influeix. I encara no estic avesat a l’hivern que acaba de néixer. A més a més he tingut un malentès amb una amiga R. F. És un doi però tenc la pell massa fina. Aquestes coses em fan massa mal, (aquest text que link l’he trobat per casualitat, per atzar i no té res a veure amb R. F.: és purament significant), m’afecten de mala manera. Com l’engrunada d’ahir a la porta de la cuina que m’ha deixat el dit del mig de la mà dreta fet un cristo. M’he de blindar! Per tot això el fet d’entrar a la portada de Vilaweb i trobar aquesta magnífica festa que li fan a Homersea ha estat com un volcà de gust. Quants de records em duu aquell 16 de juny de 2004! Conjugar, conjuminar —mots que deia molt l’amic Nadal Batle que va partir de vacances fa tretze anys, el 7 de desembre de 1997, i que era un visionari amant de la poesia, la ciència, la tecnologia i, sobretot, els amics— sí, conjugar, conjuminar aquella tecnologia, que per a mi era novíssima del blog, de la plagueta electrònica, amb la creació d’una història i amb el centenari del Bloomsday, aquell 16 de juny de 2004 en què passa l’acció de l’Ulisses de mestre Joyce, va ser una de les aventures més apassionants de la meva vida que encara dura en aquesta Plagueta de bord, en aquests blocs de Vilaweb que són una xarxa informativa, creativa, imaginativa , sensacionera i sensacional. Per molts d’anys i bons Vilaweb, casa de la veritat, de la informació i de la paraula catalanes!!!

  1. Els malentesos es poden arreglar, Biel.  Vinga, que no m’agrada veure’t trist…
    Aquestes sortides fan olor de chamusquina. Ja li passarà. Senyal de què alguna cosa li haurà dolgut, d’aquí la ràbia.

    Aquestes coses fan mal a tu i a qualsevol.
    Tira milles… 

    Penjar la crítica, l’escrit de l’X, t’honora.

    Bones Festes! 

  2. Hi ha gent que va de negre i no són capellans ni capellanes. Duen ploma bec i ungles de voltor i recerquen fer de la resta del mon i quatre més un gran carnatge, tot triant, furtivament com la selvatgina de garriga.
    Obre un altre ninxo virtual al teu cementiri dels oblits, admirat Biel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!