Plagueta de Bord

llegesc Carner, escric sobre Carner, aquesta força de la creació poètica feta a partir d’un idioma destrossat i corromput, aquest inventor de savieses en el cor de la forma, aquesta essència verbal bella, pietosa, plena de bondats, que ens diu tantes de coses sobre nosaltres mateixos amb paraules planeres i una mètrica feliç, quin guster!
I Caravaggio, aquest emperador del clar-obscur, rei de les ombres i dels cossos, aquest freak de la pintura del qual ni se sap on està enterrat viu, viu en aquestes meravelles que no s’aturen mai de donar-nos lliçons de vida!
Escolt una meravella: Argerich plays Chopin (Dutschegrammophon).  Un conjunt de balades, mazurkes i estudis que aquesta pianista virtuosa va gravar a Berlín i Colònia devers el 1959 i 1967 i que han rescatat d’una ràdio. La sobirania interpretativa de l’Argerich fa estralls en aquest disc: focs artificials d’emocions, la singularitat i la complexitat d’aquestes peces tocades per l’Argerich ens dóna tot temps lliçons de sensibilitat: noves formes de sentir…
No oblidem que la cimera mundial contra la Sida que ara es fa a Viena demana més drets a favor dels grups d’afectats amb més risc. Signau el manifest!
[ Sant Jeroni de l’Abadia de Montserrat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!