Dimecres 2 de juny de 2010, 21h
Teatre Principal – Palma
NIT
DE LA POESIA
SALEH ABDALAHI HAMUDI, en castellà
NICOLE
BROSSARD, en francès
NEVENA BUDIMIR, en serbi
ANTONI CANU, en
català
JACQUES DUPIN, en francès
MUSTAFÀ KÖZ, en turc
JOSEP
PEDRALS, en català
JAUME C. PONS ALORDA, en català
ARNAU PONS,
en català
PERU SAIZPREZ, en castellà
REMI RAJI, en anglès
CARLES
SANTOS, en català
CHRISTIAN UETZ, en alemany
JOSÉ VIALE
MOUTINHO, en portuguès
BLANCALLUM VIDAL, en català
———————————————————————
Ahir al Teatre Principal es va penjar el cartell: ESGOTADES LES LOCALITATS. No hi cabia ni una ànima. Va ser una festa de múisica i de poesia.
US ESPERAM AL GRAN COCERT DE LA PARAULA VIVA!
AMUNT ELS COSSOS I ELS ESPERITS!
HEM ARRIBAT AL DOTZÈ FESTIVAL
DE POESIA DE LA MEDITERRÀNIA:
DOTZE FESTIVALS, DOTZE ANYS,
DOTZE CONCERTS, DOTZE
ESTRELLES, DOTZE SENTITS,
DOTZE FESTES MUNDIALS DE LA
MÚSICA DE LES PARAULES!
El vertader poeta és el que troba la idea forjant el vers.
ALAIN
ESTANC
No sóc res.
No vull ser res.
No puc ser res.
A part d’això, tinc en mi tots els somnis del món.
FERNANDO PESSOA
QUÈ ÉS LA POESIA?
Voldria que aquest XII Festival de Poesia de la Me-
diterrània deixàs sentir, literalment i en tots els sentits,
les mil i una melodies que diuen les teringues de paraules
construïdes pels poetes. M’agradaria que els carrers, la In-
ternet, les places, les escoles, els jardins, les tanques, les
llibreries, el teatre, les biblioteques, els mercats, els bars i
els restaurants, les cases de Mallorca fossin, els dies i nits
del XII Festival de Poesia de la Mediterrània, espais de
lectura de poesia que amaràs els seus habitants amb tots els
gusts, les joies, els vertígens, els pensaments i les passions
que la vertadera poesia produeix als humans. Perquè cal
dir-ho ben fort, clar i català en aquests temps travessats
d’injustícies i d’analfabetismes, de guerres i de dolors: «La
Poesia és la festa dels mots que té lloc cada vegada que lle-
gim un poema. La Poesia és una arquitectura de paraules
que segueix ressonant quan ja no la sents. La poesia és la
lentitud verbal que va a tota. El poeta és exacte. La poesia
és exactitud. La poesia és un dels mitjans més insolents de
dir la veritat. La Poesia és un lector que llegeix uns versos.
La Poesia és un feix de metàfores que ens ajuden a veu-
re’ns i a veure el món. La Poesia és simultàniament cantar
i contar. La Poesia és convertir les paraules desgastades i
malaltes de la tribu en matèria carnal viva i vivi?cadora. La
Poesia és un catàleg inacabable de sensacions, de calfreds,
de sentits i de perspectives. La Poesia és una altra vida. La
Poesia una commoció del lector, una emoció en estat pur.
La Poesia és encendre un foc que congela o fer caure una
neu que crema. La poesia és la intel·ligència del llenguat-
ge, allò que ens ajuda a entendre en tendre, allò que ens
fa entendre’ns, allò que ens fa entenedors, allò que ens fa
tenidors del cos de les coses, allò que ens fa coneixedors,
allò que ens fa naixedors a la coneixença. La Poesia és fer
fruitar les llavors de la paraula. La Poesia és allò que fa que
una determinada combinació de mots esdevingui un ob-
jecte verbal que ens ensenya coses sobre nosaltres mateixos
que, sense, no hauríem sabut mai. La Poesia és la veritat
del llenguatge. La Poesia és revelació. La Poesia és carre-
gar els mots d’altes tensions. La Poesia és gaudi. La Poesia
és una feina com la de l’Amic i de l’Amat: pràctica d’amors
e treballs e llanguiments e plaers e consolacions. La Poesia
és una pedrera de somnis. La Poesia és el mirall del temps.
La Poesia és elocució. La Poesia és una quasi miraculosa
felicitat. La Poesia és una manera única de dir les coses.
La Poesia és una bengala verbal de salvament. La Poesia
és una a?rmació de les llibertats humanes. La Poesia és
el plaer del mot que cerca el plaer del lector. La Poesia
és coneixement pur i saviesa concentrada. La Poesia és la
paraula viva. La Poesia és cant, és cant, és cant.»
I què pinta la Poesia en un món que va cap a la ro-
botització del personal, cap a la castració, l’ablació i la
destrucció del cervell humà? I quin paper fa la Poesia en
temps de corrupció generalitzada, de crisi del capitalisme,
de guerra, d’ignorància i de desamor? I per què serveix
la Poesia en una societat que adora el vedell d’or i està
travessada per correnties mortíferes d’usura de les quals
les plagues dels accidents de circulació, del terrorismes,
del terrorisme d’estat i del terrorisme lingüístic, i de les
corrupcions polítiques de tota casta podrien ser tres em-
blemes reals? Aquests interrogants trobaran nombroses
respostes en boca dels poetes, dels artistes, dels lectors i
dels escoltadors que viurem amb intensitat aquests dies i
nits del XII Festival de Poesia de la Mediterrània: catorze
poetes en vuit llengües diferents vinguts dels quatre punts
cardinals del planeta cantaran les seves harmonies verbals
conjugant-les amb els músics que ens amararan de joies i
amb els escoltadors que fruiran d’aquestes energies poè-
tiques catalitzadores dels tactes i el contactes dels cossos
i els esperits. Mallorca serà un oasi de carícies humanals,
paradís d’encontres i d’escoltes, calidoscopi de troballes i
trobades, prat de músiques verbívores i verdals, mar inaca-
bable de paraules que s’avenen i s’encontren per fer sentits
i sentigueres…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!