Plagueta de Bord

qui t’ha obligat a dir que la taca de les roselles amb la paret escrostonada d’esquena d’ase al fons era un escenari que et recordava la guillotina?
no hi ha remei
cerques un ritme inesperat i penses tot d’una amb la Gertrude Stein i l’Alice B. Toklas a la casa amb vistes del carrer Dos de maig del Terreno de Palma en train de faire swetters per als soldats amb el ciclorama de la badia de Palma pintada de sol ponent i fulla seca
no hi ha solució
quan va arribar a la casa es trobà les parets totes buides amb les marques dels quadres dibuixats
no pot essser
em digueres: la teva escriptura és estranya i mala de seguir però quan tu la llegeixes fort, resulta absolutament lúcida, natural i exacta
no és ver
tot tenia aires de mascarada: somniava una pel·lícula que no arribaria mai a veure i anava per un laberint interminable on s’hi podien perdre tots els homes que desitjava
no temis
els nous materials de la cultura cristal·litzaran entre les teves mans i podràs deixar una ofrena tan bella com una grapada de pètals de rosa capolats amb tendror enmig de les dents

[Imatge de Sebastià Perelló]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!